I

Tu
que et disfresses d'obrer
per assistir escaientment
a un acte / espectacle progressista...

Tu
que fas bandera d'una granota
neta
i t'hi sents còmodament socialista...

No saps
—bord i setmesó malparit!—
que els obrers
es deleixen per treure's la roba
bruta
del damunt?

II

Exigim
amb delit
el dret inalienable
d'empastifar ben bé el país
al marge de consideracions irrellevants!

Proclamem
el cap ben alt
la necessitat vital
de destrossar la geografia
ben urbanísticament i residencial!

Fem valer
els nous codis
amb la fal·lera raonable
d'anar de cap a cap de rutes
tot fent bocins el temps dels digitals!

Tant se valen
els quarts sencers
davant els quinze i trenta
i quaranta-cinc i cinquanta-sis minuts
arribada definitivament l'hora gloriosa de l'o'clock!

III

No és cert que el vell terrer sigui terra atapeïda
i ho és, potser sí,
que esdevindrem sords a còpia d'Hi-Fis i Dolby estèreos,
mig tísics d'ensumar benzines i gasos mal cremats,
gairebé cecs davant pantalles màgiques de marcians
abatuts destrament a cops de dit excercador de burilles,
analfabets de lliçons bàsiques de la llengua universal...

Diguem, però, ara i adés a tot amén,
i assolirem les tan llunyanes fites
amb l'acompliment prou satisfactori de les litúrgies que cal.

IV

Si fos un heroi tràgic...
podria complaure'm a vessar llàgrimes en la gran dissort!

Però...
no soc heroi...
ni tràgic...
ni més dissortat que ningú...

La realitat és dura!

Si de cas...
visc en un país petit,
en un segle molt llarg,
no pas per la durada...,
en un temps que tot, si fa no fa, canvia...
i he hagut d'aprendre a no plorar
plorant.

V

De fa temps que pentino cabells blancs,
tot va començar per les polseres,
i de molt abans que ja em trobo cansat,
afeixugat pel temps que passa.

Cansat i afeixugat abans que arribi cap futur
en l'estretor de l'estatge,
l'espai reduït que m'ha acabat temptant.

El temps i l'or defugen lleugers,
com han fet sempre,
el meu contacte.

VI

No em parleu de pares
i deixeu-me estar d'envitricolls sobre l'ascendència i la nissaga.
Soc qui soc, com soc, on soc
i prou treballs m'ha costat de no haver-me-les amb successions.

VII

Voldria tenir el tremp i la durada
de l'home discret,
treballador no pas pendent del temps
o l'anomenada del moment,
de cap manera servidor de les mesures.

VIII

No pretenc pas,
ara,
de silenciar el lleu retret
que neix del meu natural tranquil.

IX

No vull crear cap mitologia,
Marx me'n guard!,
ni que Engels m'ho hagi de pagar.