ALBERT (escoltant-se, amb sorpresa i curiositat): M'han dit que... (Pausa. S'escura la gargamella. Pausa.) M'han dit que... (Pausa.) ...que digui... (Pausa.) M'han dit que digui que... que ja puc dir... (Pausa.) ...que estic bé. (Pausa. S'escura la gargamella. Pausa. Amb una mica més de seguretat, relativa:) M'han dit que digui... que ja puc dir que estic bé. (Es mira la mà lliure, el cos, la maleta, l'espai que ocupa, es palpa la cara... Pausa.) M'ho han dit. (Pausa. Alleugerit:) Sí. (Pausa.) Estic bé!... (Pausa.) Em trobo... força bé; en general. (Pausa. Inicia l'acció de deixar la maleta...) M'han dit que... (...però no es decideix a fer-ho.) M'han fet i tot l'alta per escrit! (Pausa.) I me l'han donada. (Pausa. Neguitós:) Me l'han... donada... (Es canviarà la maleta de mà, alternativament, per tal de poder escorcollar-se les butxaques buscant l'alta, a discreció.) És natural... Si estic bé...! (Pausa.) No? (Pausa.) És un paper d'aquells que omplen repetits... (Pausa.) L'alta. (Pausa.) N'hi ha dos d'iguals..., dos..., i te'n donen un quan... quan ja estàs bé. (No el troba. Sua, i no porta mocador... S'eixugarà amb una màniga.) Em trobo bé. (Pausa.) És el que importa... No? (Pausa. Per l'alta, que no surt:) Em deu haver caigut... pel camí... (Pausa.) Me l'han donada... quan marxava... (Pausa. Sent la necessitat de deixar l'espai teatral per apropar-se al públic i aclarir-li-ho.) M'han dit que digui que ja puc dir que estic bé. (Pausa.) Em trobo bé. I m'han fet l'alta. (Pausa.) Això. (Pausa. Es dirigirà a espectadors concrets a cada frase o part de frase.) N'han de tenir un altre, a més a més!... (Pausa.) És el que passa amb les coses que es fan de dos en dos... (Pausa.) Sempre n'hi ha una altra. (Pausa.) El paper bo... i l'altre. (Pausa. S'eixuga la suor. Contempla el local, en conjunt.) Em recordo del Centre Cultural del poble!... (Pausa.) No sé si el meu paper de l'alta era el de sota... o el de sobre... (S'eixuga la suor.) Han de dir el mateix..., oi? Són repetits!... (Somriu lleument.) M'hauria agradat de fer teatre... (Pausa.) Hi posen un paper negre, a sota del bo..., i quan escriuen, surt repetit el mateix que diu el bo al de sota. (Pausa.) Molta gent ha fet teatre en centres culturals... i recreatius... i llocs així!... (Pausa.) No? (Pausa.) És normal... (Pausa.) Al Centre..., a l'Ateneu... (Pausa.) Al Centre... (Pausa.) És corrent... Oi? (Pausa.) Dec haver perdut... un dels dos papers. El meu. (Pausa.) Però ja estic bé. (Pausa.) M'agradaven les disfresses... i les espases..., els decorats pintats!... (Pausa.) Els versos!... (Intentant de declamar:) «Us ben conjuro que... que mal que hàgiu negat... la...» (No se'n recorda.) «Us juro ben bé que... mal que hàgiu renegat de la naixença que..., del naixement que...!» (Pausa.) Estic bé, ara. (Pausa.) M'han dit que digui que... (Pausa.) «Us juro que... la conjura... dels negats...!» (Pausa.) La conjura... (S'eixuga la suor. Bastant desorientat:) M'han dit que digui... que ja puc dir que estic bé... (Pausa. Sembla que prengui consciència d'on és i no sàpiga com hi ha anat a parar ni què hi fa.) M'ho han dit... (Pausa.) M'han dit que... ja puc... dir-ho...

(Fragment inicial de l'obra La substitució, dins de Entreacte, Teatre, núm. 13, separata núm. 27, juliol-agost del 1995, p. 2-3)