VARIACIÓ CONFORMACIONAL

RUDDY SENSE NAS NI MAQUILLATGE NI RELLOTGE

Ningú.

Un timbre.

Dos timbres.

Tres timbres.

Ruddy —atrafegat— busca el lloc on hauria d'estar.

El troba.
Espera.

Espera llarga.
Es grata el cap...
Mou els braços...
Mira enlloc...
Es grata una orella...

Picor al nas,
al cul,
a l'esquena,
a la mà...
Gratades.

Dit al nas!

Hi ha pocs plaers tan complaents com ho és el de burxar-se el nas a la recerca d'una burilla rebel.
Sense pressa,
sense angúnies,
solitàriament.
                          M'haig d'esperar...
Movent el cap,
el cap i el dit,
fins a trobar la posició idònia.
                          No faig cap mal...
I tornar-hi,
amb delectança.

Freddy!

Ruddy:
no et burxis el nas!
                         No...
Fa angúnia,        No
fàstic!                sabia què fer...
Vine.
                         Què
                         manes?
Tu vols que la gent et respecti?
                         ...?
Que et tractin com una persona?
                         Sí.
Que et diguin:
Déu vos guard!
Com se troba?
                         Bé!
Tant de temps que no ens vèiem!...

(Fragment de l'obra A Buster Keaton. Barcelona: Robrenyo, 1984, p. 70-71)