El cap, a la feina, ho determina tot. Si, com a subordinat, et toca un cap masclista, racista, ultraconservador (o feixista, directament); o bé perepunyetes, un manaire obsessiu, o un right man que en deia Wilhem Reich (un d'aquells homes —normalment es tracta d'homes, no pas de dones, pel que es veu— que insisteixen que sempre tenen la raó, en totes les circumstàncies i malgrat qualsevol evidència del contrari); o bé un incompetent, o un endollat que no té ni punyetera idea de en què consisteix la seva feina, o un curt de gambals, o un sàtir o un enfadós o un malparit a seques; si et toca un cap així, deia, aquest cap serà com un gra permanent que no es pot treure, que et molestarà a la feina i que continuarà coent a casa, que et farà perdre el son i t'amargarà la vida durant setmanes, mesos, anys. Si, al contrari, el teu (o la teva) cap és una persona afable, plàcida, professional i respectuosa tant amb les teves condicions laborals com amb els suggeriments, necessitats i tarannàs personals dels seus subordinats, doncs, cony, tens molta sort. (De fet, si algú té un cap d'aquestes característiques, si us plau, que enviï l'adreça de l'empresa on treballa...)

Fragment del llibre La puta feina. Barcelona: Ara Llibres, 2006, p. 69-70)