1 - TOT ESPERANT EL GERENT

A Londres, al centre, a finals dels mil nou-cents setanta, un dissabte més, ell va travessar la plaça de Leicester, que tenia tot de tonalitats pastel gràcies a la llum pansida i tardoral, va anar cap a la porta de vidre entre els dos aparadors de vidre de la botiga i la va empènyer. No es va obrir. Fent una visera amb el dors de la mà per tallar els reflexos, va clavar la vista a dins i hi va veure el taulell abandonat. Va dir:

—Merda.

I es va posar a esperar, llançant mirades als primers turistes, als homes ben vestits amb cartera, als vagabunds vells, a les famílies xineses del barri del costat, a les dependentes vestides de blanc i vermell del Centre Suís, i a tota la resta de la gent que passava per davant seu, i també als joves esprimatxats amb cares malaltisses estesos als bancs, i als cinquanta o seixanta coloms que feien voltes interminables arreu dels parterres, fins que se li va acostar una noia d'uns vint anys —és a dir, va calcular instantàniament, un parell més que ell—, amb cabells curts i negres i ulls i dents que brillaven; va somriure, la noia aquesta, i va dir amb un accent estranger:

—Que ha vingut el gerent?
—No, no encara. Que véns a treballar aquí?
—Sí. M'han traslladat de la sucursal del carrer d'Oxford.

Es deia Laura. Li va agradar com el pronunciava ella, aquest nom, acostumat a sentir Lora, que és com ho deien els illencs i que sempre li havia sonat fatal, com un renec insípid; no li'n va agradar només el nom, de la Laura, sinó també els seus moviments energètics i plens de confiança, els dos pits erectes i tibats que cridaven som joves som joves, i la manera de mirar, amb els ulls rodons i lluents, els vianants i la plaça farcida de dropos, com si reptés tot plegat a una lluita desigual.

(Fragment inicial del llibre Fora de lloc. Barcelona: Cafè Central - Eumo, 1996, p. 17-18)