Matthew Tree (Londres, 1958) és un tipus que cau simpàtic per la seva conversió a la llengua catalana, que va aprendre de manera autodidacta el 1979. Amb aspecte de client de pub nord-irlandès (a Derry o Belfast), l'escriptor anglo-català es va instal·lar a Barcelona el 1984 i des de llavors s'ha consolidat com un autor britànic que parla de Catalunya i la seva realitat. Tree és una firma coneguda pels lectors. Membre del col·lectiu Germans Miranda, que elabora relats eròtics i de gènere, ha après l'ofici i en les seves obres ha conreat diversos estils i gèneres. Entre les seves obres més destacades hi ha la novel·la Fora de lloc (1996), el llibre de contes Ella ve quan vol (1999) i el llibre de viatges CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix (2000), que va suscitar molt d'interès, però va ser acollit de forma desigual. Matthew Tree assumeix amb Privilegiat, la seva segona novel·la —premi Columna Nadal 2001—, una aposta arriscada. L'obra té un plantejament original i està ben escrita. [...]

Privilegiat té un doble fil argumental. D'una banda, deu cartes que l'escriptor britànic Malcolm Lowry —autor de Sota el volcà—, que va viure sempre a càrrec de la seva família i va tenir una existència marcada per les frustracions personals i l'alcohol, escriu en diversos períodes des de l'estranger. Aquesta correspondència es basa en un fet real: l'avi de Tree, el senyor Patrick, era l'encarregat de fer arribar els diners que els familiars enviaven periòdicament a Lowry per garantir la seva supervivència. Matthew Tree parla, en aquest sentit, del seu protagonista com d'un alter ego.

(David Caminada. "Les cartes de Malcolm Lowry", Avui Cultura, 3 de gener del 2002, p. X)

* * *

Hi ha dues menes d'autors: els que busquen el tema de les seves novel·les al seu entorn, alimentant-se de les històries i les vivències dels altres per tal d'utilitzar-les a l'hora de definir el seu protagonista literari, amb el qual acaben identificant-se (el "Madame Bovary, c'est moi", de Flaubert), i n'hi ha d'altres, com ara Bohumil Hrabal, que en tota la seva obra en tenen prou amb la introspecció, amb l'examen de la seva experiència vital. Matthew Tree és un escriptor d'aquesta darrera categoria. Des de la seva primera novel·la, Fora de lloc, passant pels reculls Ella ve quan vol i CAT, fins a l'última novel·la, Privilegiat, Tree transforma les pròpies vivències, els dubtes i fantasmes, en una literatura d'alt nivell.

(Monika Zgustova. "Fugir!", Avui Cultura, 18 de març del 2004, p. VI)

* * *

Les tribulacions d'en Matthew Tree en el món laboral i el recull d'històries reals que ha compilat són un bon exemple de la capacitat de resistència humana, de com ens podem empassar l'orgull fins a afartar-nos-en, i també de les conseqüències —en forma d'acomiadament, la majoria de vegades— dels nostres intents fallits per conservar la dignitat. Però l'autor no s'ha aturat aquí. Fidel a la definició de pamflet que ell mateix dóna al seu llibre, ens mostra entusiasmat el camí cap a la sortida, cap a la fi de l'opressió laboral, cap a l'alliberament definitiu de l'assalariat. Un camí que és al nostre abast, a quatre passes, només cal enfilar-lo i posar-nos a caminar per aconseguir el nostre destí, el nostre somni: una vida sense despotisme laboral, sense pringats, on cadascú podrà ser definitivament lliure... Un altre món és possible!

Matthew Tree, ets tan encantador que si tinguessis pits et demanaria relacions.

Tant de bo tinguis raó, però mentre el somni no arriba almenys haurem passat una estona especialment divertida llegint el teu llibre, que tal com estan les coses, no és per fer-ne rosegons.

(Jordi Galceran. "Pringats", pròleg al llibre La puta feina. Barcelona: Ara Llibres, 2006, p. 15-16)

* * *

En una visita a una universitat americana, Matthew Tree (Londres, 1958) va confessar la seva dificultat per escriure en anglès a causa de la connotació dels diferents registres en aquesta llengua, conseqüència del profund classisme de la societat del país on va néixer. Això es va solucionar escrivint en català, cosa que, de retop, li va aplanar el camí cap a una nova relació amb l'anglès. El problema, doncs, era més aviat entre Tree i el seu Londres d'origen que no pas en el llenguatge, i aquesta novel·la ho expressa de meravella. Ara bé, l'autor no escriu igual en les dues llengües que domina, com si el text sortís de més endins en la llengua materna. Per tant, no em sorprèn que aquesta novel·la, escrita en anglès, sigui pura pirotècnia estilística. Vull dir que l'autor puja un graó, juga amb recursos infinits, fa el que vol i no s'està de res, amb una intensitat i un talent notables.

L'snug del títol original és un aixopluc, però no pas un recer al qual acudir per necessitat, sinó més aviat una cleda: un lloc protegit i tancat. El canvi de títol és adient per acostar-nos la problemàtica que s'hi planteja: el racisme atiat per la presència d'estrangers. El canvi de títol és adient per acostar-nos la problemàtica que s'hi planteja: el racisme atiat per la presència d'estrangers. L'acció té lloc fa anys en un poblet de vacances de l'illa de Wight. Hi passen coses que no es poden explicar gaire sense espatllar el fet que el lector vagi entenent-les a mesura que les descobreixen els protagonistes.

(Patricia Gabancho. "Una paràbola contra el racisme", Ara llegim, 7 de gener del 2017, p. 39)

* * *

Fa més de vint anys que Matthew Tree va publicar la seva primera novel·la en català, Fora de lloc, al nostre país. Des de llavors ha desenvolupat una obra compromesa, tant en ficció com en llibres més periodístics o d'assaig. Des de l'imaginari TV3 l'ha associat a l'estranger integrat a la nostra cultura, però Tree és molt més que això, un escriptor de raça, que lluita cada llibre i que moriria, sens dubte, si perdés la capacitat de crear. Després de diferents intents, Tree ha publicat la seva primera novel·la en anglès, De fora vingueren, que apareix en una versió impecable del també narrador Jordi Cussà. Novel·la d'iniciació, l'obra està ambientada a començament dels setanta a la mítica illa de Wight i enmig de la situació anòmala d'una invasió d'africans que provoquen mil maldecaps i que acaben fent sorgir situacions evidentment racistes. Preservant la veu de l'adolescent que narra la història, Tree ofereix un retrat que conté elements de literatura picaresca, que m'ha recordat Allan Sillitoe o la literatura beatnik dins un relat que t'engresca i et fa buscar racons de temps per poder-lo devorar. Els equívocs que planteja, extensibles a altres indrets d'Europa, ofereixen una lectura en clau i, alhora, tenen la virtut d'entretenir. Estem davant d'un llibre important, d'interès doble.

(David Castillo. "Lectura doble", Avui Cultura, 18 de juny del 2017, p. 2)