Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Mas Pla de Llofriu, 1981). Dedica la seva vida a la literatura i al periodisme. La seva obra completa, que ell mateix comença el 1956, es reprèn d'una manera definitiva el 1965. Abasta més de 45 volums, aproximadament unes vint mil pàgines de prosa. Com altres escriptors catalans, és un home de cultura francesa; els seus models literaris són Stendhal i Proust, tot i que la seva influència ideològica parteix de Leopardi, Voltaire i Montaigne. Des de molt jove, es planteja la literatura com a professió. Com a periodista, exerceix de corresponsal a França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya i Rússia, des d'on escriu cròniques polítiques i culturals.

Comparat amb el del Noucentisme, el seu estil representa, a partir de Coses vistes (1925), una novetat per la seva naturalitat i l'aportació que fa d'aproximar la literatura a un públic ampli. La seva obra s'ha convertit en una valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, la vida i el paisatge catalans. Per qüestions de caràcter polític i ideològic, ha aixecat controvèrsia, sobretot per la seva pretesa vinculació al bàndol feixista amb motiu de la Guerra Civil espanyola i, en conseqüència, per les reiterades negatives del jurat a concedir-li, a partir del 1969, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Obté quatre vegades el Premi Crítica Serra d'Or i, dos anys abans de la seva mort, la Generalitat de Catalunya li concedeix la Medalla d'Or. La seva obra es reedita constantment.



Documentació: M. Rosa Ruiz González.
Actualització: Heura Marçal.
Fotografies: © Fundació Josep Pla, col. Josep Vergés.