Viatger de finestreta, Pla es deixava prendre pel paisatge immediat, però la constatació de la realitat externa no el satisfeia, i cercava la raó de l'enlluernament. El secret que amaguen les coses, els paisatges, segons en Pla, no era abastable per la raó o per la intel·ligència, sinó per la memòria o per la intuïció, que desvetllaven i relacionaven les sensacions anàlogues. (...)

El contrast està en la base mateixa de les comparacions de les imatges de Pla. Comparant els efectes de l'arquitectura o del paisatge amb el dels aliments, les actituds i els moviments de les persones amb els dels animals, els sentiments amb la qualitat dels objectes o amb els fenòmens metereològics, Pla provocava la distorsió de la realitat aparent per descobrir-nos el seu significat més profund.

Tal volta es girava d'esquena al paisatge, que li fugia per la finestreta, i descobria a l'interior del vagó un món més íntim, més quotidià, i sovint, també, grotesc. Pla tenia la consciència de l'animalitat humana, tenia la seguretat que l'atzar era la base de l'existència i sentia l'absurd del cofoisme i de la veritat. L'any 1927 escrivia: "Els homes i les dones es passen la vida entrant i sortint sense parar de situacions objectivament immorals. És absurd de discutir, ara, si els homes són bons o dolents per naturalesa: des del punt de mira literari, la qüestió és extravagant".

Però Pla no es limitarà a constatar els moviments humans sinó que la funció social que proposava des dels seus inicis d'escriptor es canalitzarà en escepticisme.

La descripció que fa Pla dels homes i de les dones té sempre un punt d'ironia amarga. La petita burgesia vilatana és tractada amb crueltat, accentuant els trets més grotescos. Ridiculitzà els seus afanys per les formes i pels convencionalismes, la desproporció entre la seva insignificància i la fatxenderia de la seva actitud. (...)

Pla se serví dels personatges més humils per donar la volta al llenguatge popular, cenyit pels convencionalismes, per les frases fetes. Seguint el mestratge de Francesc Pujols, Pla utilitzava el mateix mecanisme de barrejar formes fetes i creació individual.

Dels molts exemples que Pla dóna de l'humorisme col·loquial, és interessant remarcar l'efecte còmic que provoca el contrast entre les formes rigoroses del llenguatge científic i les frases fetes populars: "Taxonera: l'eclipsi serà a les quatre... Pujols: sempre seran quarts de cinc..." (...)

La prosa de Josep Pla és atractiva al lector no només perquè s'adapta a la realitat, i posa davant de tot el natural sinó perquè els seus ulls veien alguna cosa més.

(Cristina Badosa: "L'estil i les idees en l'escriptura de Josep Pla", Diari de Barcelona, 23 d'abril de 1991)