Hi assistim a través d’una mena de crònica poètica, a més del naixement de l’illa i del món, al de la vida, el desig i la poesia a partir dels quatre elements primigenis de la natura, les quatre parts amb les quals es forma el poemari. Terra, aigua, aire i foc.

[...]

La natura, la "matèria pura", sens dubte protagonitza l’esdevenidor al llarg de tot el llibre. Cada element primigeni dona pas al següent i s’entreteixeix amb ell, però com a part d’ella hi són també l’home i la dona ... Altres vegades, la natura proveïda de sensualitat es materialitza tot assolint trets de cos humà.

[...]

A Naixement d’Islàndia, quan "era el país dels batecs / encara gràvid de bellesa", quan eren els homes escull i les dones fiord, també hi era la poesia ... La poesia com a predicció, o endevinació, com a portadora d’un poder transformador proper a la màgia.

[...]

Tot sembla apuntar-hi a un recorregut cíclic per conquerir i conservar la vida, a la superació de cada etapa i de totes les successives transformacions, de les quals possiblement l’aigua és la que més embolcall aporta, des de l’origen de cada individu [...] fins al lloc d’arribada com a éssers nous.

(Isabel Robles: "El Naixement d’Islàndia o l’ímpetu primer de la vida", L’Aiguadolç, núm.48, 2019)