Amarg com el sèver és el recull de dos contes... dues narracions breus, però d’una gran intensitat, que obeeixen en la seua estructura i ritme a una doble orientació: la construcció d’arguments ben articulats i l’ús d’un llenguatge innovador, treballat, culte, però eficaç. El resultat, capaç de colpir i engrapar malgrat les reduïdes dimensions, sobta de seguida pel seu desbordament expressiu, totalment funcional amb un tipus de relat que barreja realitat i somni, frustració i desig, en una projecció onírica de l’existència fragmentària i continguda que alça el vol cap a una recomposició de la llibertat.

Amb un recurs prou madur a la capacitat expressiva d’un llenguatge viu i ric, Carles Mulet hi proposa imatges de la realitat efímera i de la nuesa existencial. Imatges que són com esbossos d’altres narracions possibles d’un major cos i extensió. És el principi de la literatura de debò, un cop passades les provatures.

[...]

Més enllà dels escriptors afeccionats o d’un sol llibre, en Carles Mulet apunta en un autor d’empenta. És encoratjador llegir-lo. La seua aportació, com la de molts altres, no es pot perdre. La seua obra és un procés de depuració, ens torna el gust de llegir els nostres escriptors. Com un pas en el camí cap a la creació d’una literatura i pel simple, i decisiu, plaer de llegir.

(Gustau Muñoz: "Carles Mulet: narració curta de llarg alè", Noticias al dia, 1983)