Acaba de rebre el Premi de la Crítica Serra d'Or per la seva novel·la El Nyèbit (Proa). El sabadellenc Ramon Montón Lara, quaranta-quatre, filòleg anglogermànic amb estudis d'Història, viu ara a Cardedeu, però abans ha viscut a Alemanya, Barcelona i Sitges.

—Per què tants canvis de domicili?
—Busco la tranquil·litat per escriure. Quan un lloc s'omple de barcelonins, jo me'n vaig.

—I Sabadell?
—Sabadell no és tranquil, però és la meva ciutat i hi vinc sempre que puc, com avui.

—Què li ha semblat?
—Cada cop que vinc a Sabadell m'espanto. Pel carrer Tres Creus ja no goso ni passar-hi. La seva transformació em recorda una ciutat bombardejada, com Kabul, Bagdad o Sarajevo.

—És normal, tot canvia.
—Doncs la meva dèria és buscar llocs de la meva infantesa que no hagin canviat, però cada cop és més difícil.

—Alguna cosa deu quedar.
—Poques. Només la Creu Alta i el recorregut que feia de petit entre les meves dues iaies del carrer Concepció al carrer del Taulí.

—Tanta nostàlgia el fa sentir vell?
—Una mica gran, sí.

—Per què es recrea tant en el passat?
—Perquè estic escrivint una novel·la que és un repàs de la meva existència fins als vint-i-tres anys. I venir a Sabadell m'ajuda a recordar i escriure. Passo per un carrer i, de sobte, recordo una cosa.

(Cara a cara de Víctor Colomer, 4 d'abril del 2004. En línia)
 

* * *

—Recordes quin va ser el primer llibre que vas traduir?
—Sí, Un viatge amb la senyora Forrellad, d’Elfie Donelly. Me l’havia de publicar Aliorna, però l’editorial va plegar.

[...]

—En general, qui tria el traductor d'una obra?
—En general, l’editorial, tot i que jo també he proposat força obres, com en el cas de la que m’ha permès guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel.

—Un traductor hauria de ser escriptor? Comportaria això algun avantatge o pel contrari pot ser un inconvenient?
—Per a mi és un avantatge. Com a escriptor, puc aportar molt a una traducció, estic segur que s’hi nota el meu estil, la meva mà, tot i mantenir la necessària fidelitat a l’original. I els llibres que tradueixo m’aporten idees per als llibres que després puc escriure.

—Hi ha alguna traducció que t'hagi proporcionat una satisfacció més intensa pel motiu "x" que sigui?
—Evidentment, la que abans he esmentat, la del premi d’aquest any. I també autors com Musil, Fallada o els romàntics, com E.T.A. Hoffmann. La dificultat i la qualitat literària són un incentiu important per a mi. Gaudeixo més amb els llibres que no tenen com a objectiu simplement entretenir.

(Sílvia Romero i Olea. «"Ramon Monton Lara" a La veu del traductor", Lo Càntich. Revista digital de literatura, art i cultura, núm. 30, gener - març del 2016. En línia)

* * *

—¿De qué cultura se considera heredero?
—Me identifico con las culturas del centro de Europa, en mi infancia por casualidad entré en contacto con la cultura alemana a través de los cuentos de Kasperle de Josephine Siebe, las aventuras de un títere vivo procedente de la isla de Kasperlandia, y por supuesto los cuentos de hadas de los hermanos Grimm, y durante mi juventud curiosamente cuando me encontraba con alemanes me tomaban por uno de ellos. Después de cursar el bachillerato quise estudiar periodismo, después me dediqué a las bellas artes, ya que me gustaba dibujar historietas, pero por circunstancias terminé estudiando filología. Al principio quería especializarme en inglés, pero pronto me sentí más atraído por el alemán, esto me abrió las puertas del centro de Europa, y con el tiempo viajé no solo por Alemania, sino también por Suiza, Austria y más adelante Hungría, Checoslovaquia, Transilvania, Polonia y Lituania, lo que me dio ocasión de aprender algunas nociones de otras lenguas. En general me encantan las lenguas, por muy lejanas y exóticas que sean, y tengo una inmensa curiosidad por conocer otras culturas. Tal vez el origen de mi vocación sea el hecho de que mi padre durante mi infancia viajaba por Europa por asuntos de negocios y aprendía idiomas extranjeros y nos traía a casa nuevas palabras y visiones de otras culturas.

—¿Cuál ha sido su primera experiencia?
—Mi primera experiencia como traductor fue en 1988, con un libro infantil que  creo que nunca fue publicado, porque la editorial que me contrató desapareció. De todas formas, esto me permitió tener contactos con otras editoriales y traducir a autores de lengua alemana tan importantes como Canetti, Musil, Hoffmann, Werfel, Walser y Keller, además de algunos de lengua inglesa. Y a lo largo de los años he traducido tanto clásicos alemanes como libros de arte, diccionarios o libros infantiles, lo cual también me encanta.

(s.n.: «Ramon Monton "para mi Armenia es un lugar muy especial"», Armenia Hoy, 9 de setembre del 2021. En línia)