Puc assegurar, però, que dintre de les gairebé cinc-centes pàgines d’El nyèbit hi he trobat un dels textos més engrescadors i creatius que he llegit en els darrers temps. Ramon Monton ens explica la història d’un personatge –aquest nyèbit (bergant, pollós, trinxeraire, pocapena…)– nascut a Bohèmia durant els primers temps de la Guerra dels Trenta Anys i ens el fa passejar per tots els indrets d’aquella Europa ofegada per la misèria, la por, la pesta i totes les malvestats que arrossega una guerra que semblava inacabable.
 

(Joan Josep Isern. "Sobre El nyèbit, de Ramon Monton (1)", Totxanes, totxos i maons. El Bloc de Joan Josep Isern, 7 d'abril del 2015. En línia)
 

* * *
 

El jurat ha valorat la gran feina de traslladar al català l’obra Els quaranta dies del Musa Dagh (Edicions de 1984), de Franz Werfel, "en un català viu i fluid que s’adequa al to i al registre d’aquest gran clàssic modern sobre el genocidi armeni."

Monton destaca la feina que va suposar la traducció d’aquest llibre, de més de dues mil pàgines. "Vaig dedicar-hi molt de temps, però vaig fer-ho amb molt de gust, perquè és un llibre molt especial, d’una gran qualitat literària, i sobretot pel tema, el genocidi armeni", ha comentat el traductor. Precisament, Edicions de 1984 va publicar el llibre l’any passat coincidint amb el centenari del genocidi. Monton assenyala que en fer qualsevol traducció el que s’intenta que "soni igual de bé i de fluid, que es llegeixi bé". Per això, considera un elogi el que diu el jurat sobre la seva traducció del llibre.

(s.n.: "Ramon Monton guanya el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció", El 9 Nou, 2 de febrer del 2016. En línia)
 

* * *
 

En temps de la revolta dels Segadors (1640-1652), les tensions existents entre els monjos catalans i castellans que residien a Montserrat s'aguditzaren de valent. L'enfrontament va desencadenar l'expulsió dels montserratins castellans de l'abadia. Aquest episodi tan desconegut de la nostra història va ser un dels detonants que va empènyer Ramon Monton Lara (Sabadell, 1959) a gestar El nyèbit (Editorial Proa, Barcelona 2003), el seu darrer llibre. El nyèbit és l'autobiografia d'un enigmàtic rodamon del segle XVII «bohemi de naixement, de formació turca, nació catalana d'adopció i últim ofici conegut comediant d'una companyia anglesa», que fuig de la misèria cercant un paradís més enllà d'unes muntanyes mitificades (Suïssa).

(Eric Barrat. "El nyèbit", Cròniques d'una nació, 12 d'agost del 2007. En línia)