Ramon Monton i Lara neix a Sabadell l'any 1959.

El 1987 es llicencia en filologia anglogermànica per la Universitat de Barcelona i, posteriorment, cursa estudis d’història contemporània, pensament crític, màrqueting editorial, cultures asiàtiques, ficció televisiva i gestió del patrimoni. També realitza postgraus de tècniques editorials, desenvolupament sostenible, producció i comunicació cultural i desenvolupament cultural comunitari.

Entre els anys 1989 i 1990 Ramon Monton és coordinador de serveis lingüístics en l’àmbit de l’esport de la Direcció General de Política Lingüística. Treballa com a periodista musical i crític literari, i col·labora en publicacions com Diari de Barcelona, Serra d’Or, Set Dies, El Temps i Lletres. Escriu de manera habitual a la revista Llengua Nacional. L'any 2008 participa en el volum Carrers de frontera. Passatges de la cultura catalana a la cultura alemanya, de l’Institut Ramon Llull. En l'àmbit de les arts visuals, l'any 2005 elabora el concepte de la videoinstal·lació Badalls, de Mercè Boix.

La trajectòria com a escriptor de Ramon Monton s'enceta amb els llibres de contes Inversemblances i fantasies (1993, Premi Vila de Perpinyà), Els contes del llop (1996, obra guanyadora del Premi Lola Anglada del 1995), Històries d'amor i dissolució (1999 i guanyadora del Premi Literari de Prosa de Ficció Sant Just Desvern del 1998) i El silenci de les sirenes (2001, i amb la qual obté el Premi de Narrativa de l'Ajuntament de Calldetenes del 2000). També publica les obres de narrativa breu La revolta dels moribunds (2002), La pàtria dels coribants (2004), L'encanteri (2006, Premi Armand Quintana de narrativa del 2005), L'escriptor més gran del món (2014), L'irresistible encant dels encantats (2014), La maledicció (2020) i Grans èxits. Contes per a diletants (1993-2018) (2018), en què l'autor aplega una tria personal de contes escrits durant vint-i-cinc anys de creació literària. L'any 1999 guanya el premi Fundació Enciclopèdia Catalana per la novel·la El nyèbit (2003), obra que també obté el premi Crítica Serra d'Or de novel·la del 2004. És autor dels reculls de poesia Die Blumen sind blau (2002) i Borrowed Tunes (2020), de la novel·la i dels assaigs polítics El cansament del resistencialisme (2007) i La revolució pendent (2011).

Des de l'any 1988 es dedica a la traducció. Des d'aleshores ha traduït, de l'alemany al català, obres d'autors com Elias Canetti, Robert Musil, Michael Ende, H.J.Ch. von Grimmelshausen, Bertolt Brecht, Robert Walser, Gore Vidal, Ford Madox Ford, E.T.A. Hoffmann, Emine Sevgi Özdamar, Joseph von Eichendorff, Ingo Schulze, Franz Werfel, Stefan Zweig, Cornelia Funke, Rebecca Miller, Hans Fallada, Gustav Meyrink i Herta Müller. També ha traslladat al català, de l'anglès, obres de Sebastian Junger, Gore Vidal, Rebecca Miller i Marlon James. Així mateix, és responsable de la traducció d'El museu de la innocència, de l'escriptor turc Orhan Pamuk. L'any 2015, Ramon Monton obté el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció en Llengua Catalana per la traducció d'Els quaranta dies del Musa Dagh, de Franz Werfel.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.