Vaig arribar al món sota el signe de Saturn, el planeta de les desviacions, les dilacions i els destins poc ordinaris. La meva gestació va ser lenta i plena d'incidents, dels quals informen sobradament tots els annals de l'època, i com més s'afanyava la història a avançar i a acomplir els seus secrets designis, més s'anava demorant el moment en què jo em dignaria a abandonar el claustre matern i treure el nas a les penalitats del segle. És per tan amarga experiència, i per altres motius que la narració revelarà si tinc prou temps abans no arribi el dia en què hauré de retre comptes davant del Creador, que ma mare va témer sempre més que la pesta tornar-se a quedar prenyada, i utilitzà esponges, cera d'abelles, còdols de riu, trèvols amb vi blanc, decoccions de julivert, artemisa, ruda, savina, apiol i fins i tot les ungles per evitar-ho. A més, la càrrega feixuga que traginà dos anys, quatre mesos i tres dies ni tan sols esdevindria la massa imponent d'un gegant com Gargantua, ni tampoc un Hèracles, que nasqué al dotzè mes i netejà el món de monstres i tirans, o una digna criatura d'elefant, hipopòtam o balena, que també tenen una llarga gestació, sinó un ésser tan poruc que, després de negar-se a sortir a la llum del dia en un termini raonable, encara va tenir la barra de resultar esquifit i desvalgut com si fos un setmesó.

«Tant de bo hagués tingut porcells», va dir la meva mare en veure'm, «així almenys en faria botifarres».

Però el més admirable va ser que, en el moment del part, en comptes de plorar com fa tot fill de dona, em vaig posar a riure com qui s'ha vist el cul, fins al punt que vaig cuidar ofegar-me, i la llevadora no es va poder estar de confessar, esgarrifada, que no havia vist mai un cas com aquell, i que per força havia de ser un mal averany i l'anunci de tota mena de desgràcies mai vistes ni sentides des de les plagues d'Egipte.

(Fragment d'El nyèbit. Barcelona: Proa, 2003, p. 17-18)