Entrevista a Radio Uruguay amb Ricardo Alcántara (juny de 2019). Enllaç

* * *

–Prens exemple d'algun altre escriptor per escriure els llibres? Quin?
–Mira, l'exemple el prenc sempre perquè ja sabeu que m'heu sentit a dir moltes vegades "Que allà on no n'hi ha no en pot rajar". Això vol dir que, és clar, jo he llegit i llegeixo molt. D'aquesta manera aprenc del que he llegit i em serveix de model. Jo no ho copio. Però a vegades sense adonar-me'n em surt alguna paraula, alguna frase, alguna expressió o alguna idea que després m'adono jo mateixa, sense haver-ne sigut conscient, que he recuperat alguna cosa que havia llegit fa temps. Quan vaig començar a escriure a la meva joventut, els meus models eren Mercè Rodoreda i Manuel de Pedrolo, perquè en aquella època escrivien molt i molt bé i a mi m'encantaven. Era quan jo estudiava català, perquè havia fet tots els estudis en castellà, i vaig haver d'aprendre el català després. També tenia un altre model, Pere Calders, a més d'una colla d'escriptors de literatura infantil i juvenil que, afortunadament, van donar una empenta a la llengua catalana. […]

–Quin consell ens donaries si volguéssim ser escriptors?
–Primer de tot llegir molt i "empapar-te" molt de la lectura, i després saber-te ordenar les idees. Ah! Una cosa molt important: tenir sempre a punt paper i llapis, perquè no s'escapin les idees. Això també és molt important, jo sempre porto a la cartera, bossa de mà o el que sigui, un bloc petit i un llapis, perquè a vegades, en el moment més inesperat, em ve una idea al cap, i jo me l'apunto perquè si no me n'oblido, i després penso: Ai, carai! Allò que era tan divertit i que podia servir per escriure un conte se m'ha oblidat, i, a vegades, em fa ràbia no recordar-me'n. Si algú de vosaltres vol dedicar-se a escriure, que pensi a tenir a punt llapis i paper.

(Fragment de l'entrevista dels alumnes de 6è de primària del CEIP Pau Casals de Barcelona, 2010)
 

* * *
 

–Pel que fa a les matemàtiques, com les has viscudes per tenir tantes idees i escriure contes numèrics?
–Com a alumna m'han agradat molt, i com a mestra intento que les matemàtiques agradin als alumnes. Faig que les matemàtiques siguin divertides per aquells que els costa entendre-les.

–Tu relaciones molt el món de les paraules amb el de les matemàtiques, per què penses que hi ha tants quatres en les dites catalanes?
–Hi ha quatres, però també hi ha d'altres nombres a les dites catalanes. Em va sortir espontàniament perquè de petita ho havia sentir a dir a la meva àvia. És una herència cultural. […]

–A més dels Contes numèrics…, tens els Contes verticals i Contes de Festa Major. D'on treus les idees per als contes?
–Moltes vegades són coses del dia a dia. Per exemple, en els Contes verticals n'hi ha dos que es basen en notícies reals, una d'un telèfon mòbil i l'altra d'un elefant. A vegades són coses que m'expliquen o que em passen a mi. Una vegada esperant el tren en una estació el vent va fer volar un full de diari que em va quedar enganxat a la cama. Quan el vaig agafar, la vista em va jugar una mala passada i em va semblar veure el meu nom en una esquela. Quin ensurt vaig tenir! Doncs això em va servir per a un conte.

–Explicaves contes als teus fills, i ara ho fas als teus néts?
–Més que explicar-los, els llegia contes. Ara, amb els meus néts, a mida que vaig llegint el conte em pregunten què hi diu.

–A l'escola, quins cursos tenies o tens?
–Els cursos de Cicle superior, 5è i 6è de primària. Parvulari hi vaig estar només un any.

–A la biblioteca escolar quina feina hi fas?
–Intento dinamitzar la biblioteca i animar als nens a llegir, que gaudeixin de la lectura.

–No sabem si fer-te la pregunta com a escriptora o com a mestra, què en penses de les lectures obligatòries i el nivell lector dels joves?
–Penso que les lectures obligatòries són importants perquè als nois i noies que no llegeixen els ajuden a iniciar-se en la lectura. Aquestes lectures s'han de saber triar i després comentar-les per enriquir la lectura amb les visions diferents de cada lector.

(Fragment de l'entrevista dels alumnes de 1r d'ESO de l'IES Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, 2009)
 

* * *
 

–Per triomfar, confies més en la sort, en l'experiència, en l'esforç...?
–De fet no m'he plantejat mai triomfar. Com a mestra evidentment no es pot triomfar, i això ho sabem tots els educadors. La nostra tasca és anònima, sovint poc reconeguda i, a més, és una feina que no produeix fruits immediats. Tot i així, dia rere dia, any rere any, seguim amb tenacitat i tossuderia la nostra tasca educativa.

I pel que fa al vessant d'autora, el meu triomf ha consistit a publicar tot el que he escrit. Fins al moment no tinc al calaix cap obra acabada, En aquest fet estic convençuda que hi han intervingut una sèrie de factors. D'una banda la sort, perquè dues de les meves obres van cridar l'atenció del jurat d'un certamen literari, vaig quedar finalista. D'altra banda l'experiència: com que escric literatura infantil i juvenil, conec prou bé el públic a qui va destinada la meva obra i això em facilita la feina. I evidentment l'esforç compta moltíssim, mai dono per acabada una obra fins que no l'he revisada diverses vegades per assegurar-me que té una qualitat literària. Una escriptora que admiro molt, la Maria Barbal, en una ocasió va dir que la tasca d'escriure comporta un 25% d'inspiració i un 75% de transpiració, o sigui de suar, de treballar sobre el text, de millorar-lo, d'adequar-lo…

–Què valores més de la feina que fas ara?
–A través dels fòrum lectors que he fet a diversos centres d'ensenyament, dels correus que he rebut i de les vendes dels llibres, he pogut comprovar que he aconseguit l'objectiu principal que m'havia proposat com a escriptora i com a mestra: engrescar els nois i noies a llegir. I fins i tot a escriure, ja que sovint rebo produccions escrites pels meus lectors, imitant-me o utilitzant les meves estratègies, i això m'omple de satisfacció.

(Fragment de l'entrevista dels alumnes de l'Escola Virolai de Barcelona, 2008)
 

* * *
 

–Què és per a tu la literatura infantil i juvenil?
–Un excel·lent vehicle perquè els menuts i els joves s'introdueixin en el camp de la lectura i l'escriptura. Una manera d'activar la imaginació. Un instrument per augmentar el vocabulari i l'expressió oral. Una manera de divertir-se i sentir-se sempre acompanyat per un amic que no et falla mai.

–Creus que en general aquest àmbit literari té el tractament que es mereix des dels mitjans de comunicació?
–No. La literatura infantil i juvenil té molt poca difusió, només se'n parla en anuncis propagandístics, de cara la comercialització. Hi ha algunes emissores de ràdio que hi dediquen un temps, però és insuficient. No arriba al gran públic. S'haurien de fer programes televisius engrescadors. I també per televisió s'haurien de difondre les activitats que organitzen algunes biblioteques sobre l'animació a la lectura.

–Què opines de l'expectació que provoquen les obres best-seller, generalment importades i influïdes per la promoció prèvia dels grans mitjans?
–És una llàstima que això no es faci amb autors catalans, però em sembla bé, ja que aquesta expectació fomenta que es parli de literatura infantil, encara que sigui parcialment. Pot ser un començament. Darrere d'aquests llibres sensacionalistes en poden venir d'altres. Amb tot aquest fenomen, el que veritablement considero important és el fet de crear lectors.

–Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
–Haurien de ser orientatives i optatives i no obligatòries. De tota manera s'hauria de crear dins l'aula una estona per a llegir en silenci i un espai per a intercanviar opinions sobre el que s'ha llegit (de la mateixa manera que comenten una pel·lícula que han vist). És molt important que els nens i joves es recomanin llibres i se'ls deixin. Al mateix temps que es fomenta la lectura, es desperta el sentit crític i es manifesten els diferents interessos del lector. El que s'ha d'evitar de totes totes, és fer treballs obligatoris sobre el llibre que s'ha llegit. Si als adults ens fessin fer obligatòriament un resum del diari segurament el deixaríem de llegir. De tota manera com autora he de dir que sovint he anat a escoles on m'han ofert treballs fets pels alumnes: dibuixos, rodolins, finals diferents, continuació de la història, una història paral·lela… Eren treballs fets amb il·lusió que em demostraven que la lectura del meu llibre els havia motivat.

–Com valores la literatura catalana per a joves actual?
–Actualment està en un bon moment. Hi ha molts llibres publicats amb un gran ventall de temes i arguments que poden satisfer les expectatives dels lectors i lectores de totes les edats.

–Alguna temàtica especial apareix sovint en la teva obra?
–Generalment els meus llibres exposen situacions viscudes per nois i noies, situacions que poden ser reals i que sovint tenen un punt d'imaginació que es vol escapar de la realitat quotidiana.

(Fragment de l'entrevista a la revista en línia Cornabou. Revista de Literatura Infantil i Juvenil, 2001)
 

* * *
 

–Quan començares a fer d'escriptora?
–Vaig començar a escriure contes per utilitzar-los a classe, a l'hora de treballar algun tema en concret. Els feia servir com un recurs pedagògic perquè m'adonava que amb els contes aconseguia d'interessar els nens en allò que fèiem i, alhora, els motivava a llegir, els acostava una mica al món de la literatura. De bon començament ni se'm va acudir de pensar que potser vindria un dia que em faria goig de publicar els meus contes. Però va venir. I aleshores en vig enviar uns quants a la revista Cavall Fort. Ja fa més de vint anys que m'hi van publicar el primer. El gos perdut és el títol d'aquell conte, que va aparèixer acompanyat d'una il·lustració del dibuixant Picanyol (núm. 229, juny de 1972). I de mica en mica m'hi van anar publicant els altres. Va ser un estímul. A la llarga em vaig decidir a escriure una novel·la, la qual vaig presentar a la convocatòria del premi Folch i Torres.

–Abans de parlar d'aquesta novel·la ens hauries d'explicar si t'agrada més fer de mestra o d'escriptora…
–Fa trenta anys que sóc mestra. De moment, la meva carrera literària és molt més curta que no pas la meva carrera docent. Em considero una mestra que escriu, no una escriptora que fa de mestra. Tot el que he fet, fins ara, en Literatura Infantil i Juvenil ha tingut corn a objectiu primer engrescar els alumnes a llegir i també a escriure. La meva carrera literària l'ha condicionada la meva professió de mestra. Es tracta de dues activitats que faig paral·lelament i que pretenc que siguin complementaries l'una de l'altra. […]

–Ets conscient d'escriure per a nens?
–Sí, però, de vegades, sense adonar-me'n, faig servir un vocabulari massa elevat. Em costa una mica adequar el vocabulari. M'hi he d'esforçar.

–Llegies llibres de literatura infantil quan eres petita?
–Vaig tenir !a sort d'anar a l'escola municipal Parc del Guinardó, les mestres de la qual havien estat deixebles de donya Rosa Sensat i donaven molta importància a la lectura. A més a més, hi havia una bona biblioteca. Llegíem llibres de Juli Verne, Salgari, R. L. Stevenson i de Folch i Torres pel que fa a literatura infantil, però també moltes obres catalogades corn a literatura d'adults que les mestres ens triaven i aconsellaven, corn ara obres de C. Dickens, M. Twain, 0. Wilde…

–T'agrada explicar contes?
–M'agrada més llegir-ne. Explicar-ne trobo que es molt difícil perquè suposa saber gesticular molt bé, ser molt expressiva… Potser també hi compta el fet que sempre he tingut, a classe, nens de cicle mitjà i superior. […]

–T'agraden molt els jocs de paraules?
–Potser deu fer tres anys que m'hi vaig començar a interessar. Una vegada, l'escriptor Màrius Serra va venir a la nostra escola i va fer una sessió d'enigmística amb els nens. Va tenir molt d'èxit. Ell té molt de material. No endebades és l'autor del llibre Manual d'enigmística. Vaig adonar-me que allò era molt bonic de treballar i, poc o molt, des d'aleshores ho he anat fent. […]

–No t'ha interessat mai la literatura del món dels adults?
–Tinc alguna cosa escrita però no m'he plantejat mai de publicar-la. És més aviat per a mi mateixa. No crec que pugui interessar als altres.

–Com veus el panorama actual de la literatura infantil, tant pel que fa a nombre d'escriptors com pel que fa a editorials que s'hi dediquen?
–Actualment la producció és molt àmplia. Hi ha molts escriptors. Algú diu que, de vegades, la quantitat va en detriment de la qualitat, però em sembla que aquest no és el cas i que, en general, l'oferta és força bona. Els nois poden triar. Moltes editorials s'hi dediquen, cosa que no passava vint anys endarrere.

–Malgrat aquesta oferta tan àmplia, malgrat les metodologies que s'empren a l'hora de fer llegir els nens sempre hi ha aquell a qui, quan és hora de llegir, li vénen ganes de badallar irremissiblement. Com podríem fer-lo canviar de parer?
–És difícil però es podria fer mitjançant la proposta de lectures aconduïdes i molt ben aconsellades per part del mestre o del bibliotecari. Requeriria un tractament individualitzat, és clar.

–Abans, a les biblioteques populars, hi havia el que en deien "el dia del conte". Aquell dia la bibliotecària llegia contes als nens que hi anaven…
–Hi ha biblioteques que encara ho fan o ho tornen a fer. A la biblioteca de la Santa Creu, al carrer del Carme de Barcelona, on precisament jo vaig presentar el meu llibre Contes de festa major, cada dimarts fan una sessió de lectura o de dramatització de contes.

(Fragment de l'entrevista de l'AMPA del C. P. Escola Enxaneta de Valls, 1996)
 

* * *
 

–Quants anys fa que es dedica escriure?
–De fet fa molts anys que escric, sobretot contes, però no se m'ha considerat escriptora fins el moment que vaig publicar el primer llibre, l'any 1990.

–Alguna vegada s'ha replantejat dedicar-se a una altra cosa?
–Sóc mestra per vocació i escriptora per plaer. El món dels llibres i la literatura em fascina. Per això, alguna vegada he pensat que si no hagués estat mestra hauria estat bibliotecària.

–Hi ha algun llibre que li hagi agradat especialment?
–És molt difícil triar-ne un, a cada etapa de la meva vida hi ha hagut algun llibre força significatiu que m'ha colpit i m'ha acompanyat.

–Quin és l'escriptor que més li ha agradat?
–També us diré el mateix, quan aprenia català (perquè jo no vaig tenir la sort que heu tingut vosaltres i vaig aprendre català quan ja era mestra) aleshores admirava els escriptors de la mà dels quals vaig aprendre a fruir de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig… Després la llista es va anar ampliant fins arribar a l'actualitat, que tenim escriptors extraordinaris com Carme Riera, Maria Barbal, Jaume Cabré… I pel que fa a escriptors estrangers la llista seria llarguíssima. […]

–Se sent identificada amb algun personatge dels seus llibres?
–No en vaig ser conscient fins que algú m'ho va fer veure, resulta que quan faig sortir una mare en un llibre, aquesta sóc jo.

–Ara que s'ha jubilat es planteja escriure més llibres?
–I tant! Tinc moltes idees enfilades que estan esperant a ser desenvolupades. Ara tindré temps per escriure tranquil·lament, però no puc garantir els resultats. No hi vull patir, si una novel·la se'm resisteix i no em surt com jo vull, l'aparcaré i em dedicaré a donar forma a una altra idea.

–Quina és la impressió més positiva que s'ha emportat dels anys que ha treballat a l'escola Pau Casals?
–Són molts moments, moltes vivències, moltes emocions… Sobretot allò que destacaria és que m'hi he trobat molt bé perquè al Pau Casals s'estima molt i es valora la llengua i la cultura catalanes. Em sembla que la millor manera de definir aquesta impressió és amb les paraules que vaig escriure en un punt de llibre que vaig donar als alumnes, exalumnes i mestres de l'Escola Pau Casals quan em vaig jubilar: Educar és donar i rebre. He abocat tots els coneixements, els sentiments, tot el meu cor en la tasca docent, i també he rebut molt de vosaltres alumnes i companys de feina. Al vostre costat la tasca se m'ha fet agradable i planera. Gràcies per la vostra estimació. Ja ho veieu, al Pau Casals m'he sentit molt estimada per tothom.

(Fragment d'una entrevista a Alegria Julià, feta per uns exalumnes que cursen l'ESO)