Alegria Julià i Danés va néixer a Barcelona, al barri del Guinardó, el 16 d'abril de 1945; i encara hi viu. És casada i té tres fills i cinc nets. Va estudiar magisteri i ha estat mestra durant més de quaranta-cinc anys. Està jubilada de fa molt poc i té previst dedicar-se de ple a la seva altra professió: l'escriptura.

L'afició a llegir i escriure li ve de la formació que va rebre a l'Escola Municipal del Parc del Guinardó, on hi havia una nodrida biblioteca i uns docents que la van animar en tots sentits.

La seva professió l'ha portada a col·laborar en diverses ocasions amb editorials educatives. Fruit d'això és la publicació dels llibres de Llengua Catalana i Ciències Naturals per a tercer i quart curs de Primària i d'una col·lecció de quaderns d'ortografia. També ha col·laborat, com a autora, en el recull de contes Accents (2006), per a alumnat nouvingut.

Com a autora també es dedica a anar per les escoles a participar en fòrums lectors i en converses amb els alumnes que han llegit les seves narracions i que li volen demanar més informació, ja sigui sobre l'obra en si o sobre el seu procés d'escriptura. Així doncs, la primera motivació de l'autora és l'alumnat. Escriu per tal d'encomanar la il·lusió per la lectura i l'escriptura als nois i les noies. Tant ha sabut transmetre als seus alumnes les ganes d'escriure que han guanyat diverses vegades diferents premis literaris, com el Certamen Literari Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1987, 1988, 1989, 1990 i 1992) o el concurs El Gust per la Lectura (2008 i 2010), organitzat pel Servei d'Immersió i Ús de la Llengua. Sempre recomana als seus alumnes i a tots els que vulguin escriure: "Tingueu sempre a punt llapis i paper perquè no se us escapin les idees".

Com a autora i com a persona entesa en la matèria, ha format part de diversos jurats literaris infantils i juvenils, des dels Jocs Florals de Barcelona, de Gràcia o de Sant Martí, fins al Premi Pilarín Bayés de contes escrits per a nens i nenes.

El reconeixement dels seus mèrits literaris i didàctics l'ha portat a participar en diverses escoles d'estiu i en nombrosos seminaris (al Principat, a Castelló, a Perpinyà i a l'Alguer) amb l'objectiu de transmetre les seves habilitats, coneixements i saber fer a altres mestres interessats en la didàctica de la llengua i la literatura.

En una entrevista a la revista en línia Cornabou, quan se li pregunta què considera que és la literatura infantil i juvenil, respon: "Un excel·lent vehicle perquè els menuts i els joves s'introdueixin en el camp de la lectura i l'escriptura. Una manera d'activar la imaginació. Un instrument per augmentar el vocabulari i l'expressió oral. Una manera de divertir-se i sentir-se sempre acompanyat per un amic que no et falla mai, el llibre". Per a ella la lectura i l'escriptura són dos fets indissociables. Qui l'ha sentida parlar del tema, ja sigui com a mestra, com a companya o com a autora; recordarà clarament la seva frase: Llegir és viure, escriure és reviure.

Les seves primeres publicacions són contes que apareixen a la revista Cavall Fort. Va començar amb "Un gos perdut", que apareix l'any 1972 amb il·lustracions de Picanyol. Curiosament, aquest conte va ser la seva primera participació d'ambdós artistes en l'esmentada revista infantil. Més tard, els anys i la casualitat d'estiuejar a Moià, on ell resideix, els han portat a una bona amistat que ha propiciat altres col·laboracions, com la il·lustració d'Un romà al segle XX (1991) i d'un dels seus darrers llibres publicats: Contes verticals (2008).

El paisatge i les tradicions d'aquesta població els trobem clarament reflectits en dues obres. La seva primera novel·la Un romà al segle XX es desenvolupa en aquella població durant una Setmana Santa. Contes de festa major (1995) s'inspira en els actes que són propis d'aquest tipus de celebració.

La primera font d'inspiració d'Alegria Julià és l'observació del que l'envolta: els llocs on viu, la gent que coneix, tot allò que li crida l'atenció i ho fa aparèixer d'una manera o una altra en la seva obra. Quan se li pregunta d'on treu les idees per començar a escriure respon: "De qualsevol aspecte o de qualsevol fet que he viscut, que m'han explicat o que he somiat desperta… I també d'experiències meves, dels meus alumnes, dels meus fills…". Pel que fa a la temàtica de les narracions comenta: "Generalment, els meus llibres exposen situacions viscudes per nois i noies, situacions que poden ser reals i que sovint tenen un punt d'imaginació que es vol escapar de la realitat quotidiana".

La seva professió l'ha portada a reflexionar sobre com s'ha de transmetre el gust per la lectura i el plaer per escriure. Una de les coses que aconsella, predicant amb l'exemple, és la següent: "S'hauria de crear dins l'aula una estona per a llegir en silenci i un espai per a intercanviar opinions sobre el que s'ha llegit (de la mateixa manera que comenten una pel·lícula que han vist). És molt important que els nens i joves es recomanin llibres i se'ls deixin. Al mateix temps que es fomenta la lectura, es desperta el sentit crític i es manifesten els diferents interessos del lector".

L'altra font importantíssima d'inspiració per a Alegria Julià és el mateix llenguatge: li agrada jugar amb les paraules, una afició que li va encomanar Màrius Serra, del qual és amiga i una gran admiradora dels seus jocs d'enigmística. Així ens ho demostren els llibres de narrativa Contes de festa major (1995), Contes numèrics una mica histèrics (2001) i Contes verticals (2008). Amb aquests títols ja es pot apreciar la importància i el valor que l'autora dona al conte. D'altra banda, la seva amistat amb Ricard Bonmatí, un contista extraordinari, la va portar a escriure una adaptació de contes populars: Contalles i rialles d'arreu del món (2011). El 2018 publica Contes enigmístics, un llibre amb jocs lingüístics inclosos dins de petites històries ben diverses, i que compta amb un breu diccionari enigmístic.

Continua escrivint, ja que els escriptors, igual que els músics, no tenen data de caducitat, no es jubilen mai.