–Què et va portar a començar a escriure?
–Escriure per plaer ho he fet sempre, perquè sempre m'ha agradat molt escriure. Quan tenia la vostra edat [11 anys] ja escrivia. Un altra cosa és publicar.

–D'on treus les idees per començar a escriure?
–De qualsevol aspecte o de qualsevol fet que he viscut, que m'han explicat o que he somiat desperta… l també d'experiències meves, dels meus alumnes, dels meus fills…

–Per què vas decidir ser mestra i escriptora a la vegada?
–Mireu, de fet primer vaig ser mestra i després escriptora; precisament, sovint penso que potser he estat escriptora perquè sóc mestra. Vull dir que pel fet d'escriure vaig implicar els meus alumnes.

–Creus que has encomanat als teus fills el gust per la lectura?
–Ho he intentat, però no sé si ho he aconseguit del tot. Són bons lectors però, és clar, la vida d'avui dia no els deixa llegir gaire. Tinc una filla que sí que llegeix molt, i l'altra només els llibres que li agraden, és molt selectiva, i en tinc un que només llegeix els llibres que l'interessen, però tampoc no devora llibres.

–Quan et jubilis continuaràs escrivint?
–Sí, i tant! Precisament aquesta feina d'escriure no té data de caducitat. És l'avantatge que tenen aquest tipus de feines creatives. Un pintor, un escriptor, un músic no es jubilen mai.

–Prens exemple d'algun altre escriptor per escriure els llibres? Quin?
–Mira, l'exemple el prenc sempre perquè ja sabeu que m'heu sentit a dir moltes vegades "Que allà on no n'hi ha no en pot rajar". Això vol dir que, és clar, jo he llegit i llegeixo molt. D'aquesta manera aprenc del que he llegit i em serveix de model. Jo no ho copio. Però a vegades sense adonar-me'n em surt alguna paraula, alguna frase, alguna expressió o alguna idea que després m'adono jo mateixa, sense haver-ne sigut conscient, que he recuperat alguna cosa que havia llegit fa temps. Quan vaig començar a escriure a la meva joventut, els meus models eren Mercè Rodoreda i Manuel de Pedrolo, perquè en aquella època escrivien molt i molt bé i a mi m'encantaven. Era quan jo estudiava català, perquè havia fet tots els estudis en castellà, i vaig haver d'aprendre el català després. També tenia un altre model, Pere Calders, a més d'una colla d'escriptors de literatura infantil i juvenil que, afortunadament, van donar una empenta a la llengua catalana.

–Dels llibres que has escrit, quin t'agrada més o li tens més estimació? Per què?
–Això es molt difícil. Aquesta pregunta me l'han feta moltes vegades, però llavors jo pregunto a la persona que me l'ha feta: Tens germans?

–No.

–Bé, doncs em quedaré amb els que teniu germans; si algú li pregunta a la vostra mare quin dels seus fills s'estima més, què dirà? Tots igual, oi? Perquè tots són fills seus. Doncs jo, encara que sembli una mica exagerat, tots els llibres que he escrit són com una petita creació meva, com si fossin fills meus, aleshores tots m'agraden: un perquè és el primer llibre que vaig escriure i em fa molta il·lusió; un altre perquè recull moltes vivències i és una mica autobiogràfic, perquè hi explico fets que em van passar a mi, als meus fills, als meus alumnes…; un altre perquè vaig estar jugant amb el llenguatge i m'ho vaig passar la mar de bé escrivint; un altre perquè parla de números i a mi les matemàtiques m'agraden molt; un altre perquè narra la història dels meus avantpassats mariners… Cada llibre me l'estimo per motius diferents.

–Quin consell ens donaries si volguéssim ser escriptors?
–Primer de tot llegir molt i "empapar-te" molt de la lectura, i després saber-te ordenar les idees. Ah! Una cosa molt important: tenir sempre a punt paper i llapis, perquè no s'escapin les idees. Això també és molt important, jo sempre porto a la cartera, bossa de mà o el que sigui, un bloc petit i un llapis, perquè a vegades, en el moment més inesperat, em ve una idea al cap, i jo me l'apunto perquè si no me n'oblido, i després penso: Ai, carai! Allò que era tan divertit i que podia servir per escriure un conte se m'ha oblidat, i, a vegades, em fa ràbia no recordar-me'n. Si algú de vosaltres vol dedicar-se a escriure, que pensi a tenir a punt llapis i paper.

(Eduard C. Laura V., Martí S., Laura R i Berta C. "Les entrevistes de 6è", Notes de Pau Casals, núm. 97, febrer de 2010, p. 6-7)