–Com que hem vist que t'agraden molt els nombres, la nostra primera pregunta és numèrica: Quin dia vas néixer?
–16/04/1945

–Amb les dades que ens ha donat, nosaltres us oferim una curiositat matemàtica: 1+6+4+1+9+4+5 = 30. El 30 és un nombre que utilitzes sovint, és el teu preferit?
–No és el meu preferit. El vaig utilitzar perquè vaig veure el meu nebot empipat per fer 30 anys!

–Quina era la teva assignatura preferida quan anaves a l'escola?
–Eren les matemàtiques, m'agraden els problemes i el càlcul mental. La llengua també m'agradava, però no tenia bona ortografia. Jo des d'aquí animo a tothom que no deixi d'escriure només perquè no tingui bona ortografia.

–Pel que fa a les matemàtiques, com les has viscudes per tenir tantes idees i escriure contes numèrics?
–Com a alumna m'han agradat molt, i com a mestra intento que les matemàtiques agradin als alumnes. Faig que les matemàtiques siguin divertides per aquells que els costa entendre-les.

–Tu relaciones molt el món de les paraules amb el de les matemàtiques, per què penses que hi ha tants quatres en les dites catalanes?
–Hi ha quatres, però també hi ha d'altres nombres a les dites catalanes. Em va sortir espontàniament perquè de petita ho havia sentir a dir a la meva àvia. És una herència cultural.

–Una altra expressió que ens ha "xocat" és "fer més voltes que el 29". Què significa, d'on surt?
–A Barcelona hi havia un tramvia que es deia 29 i feia la circumval·lació a la ciutat. Començava i acabava al mateix lloc, per això si algú volia passejar per Barcelona agafava aquest tramvia.

–Volíem també saber si, com els nens del conte de missatges numèrics, havies jugat alguna vegada al joc de la calculadora?
–Em van ensenyar a jugar-hi els alumnes. Un dia em van dir: "Saps com es diu en Jordi Pujol de segon cognom?" i amb una sèrie de dades que anaven introduint a la calculadora va sortir: SOLEI. També vaig jugar al joc d'un noi i una noia que s'enamoren…

–Et va costar molt escriure aquest conte, donant tants tombs als nombres?
–No recordo quant de temps he estat per escriure'l. Normalment escric a l'estiu, un estiu el vaig escriure i l'altre el vaig corregir.

–A més dels Contes numèrics…, tens els Contes verticals i Contes de Festa Major. D'on treus les idees per als contes?
–Moltes vegades són coses del dia a dia. Per exemple, en els Contes verticals n'hi ha dos que es basen en notícies reals, una d'un telèfon mòbil i l'altra d'un elefant. A vegades són coses que m'expliquen o que em passen a mi. Una vegada esperant el tren en una estació el vent va fer volar un full de diari que em va quedar enganxat a la cama. Quan el vaig agafar, la vista em va jugar una mala passada i em va semblar veure el meu nom en una esquela. Quin ensurt vaig tenir! Doncs això em va servir per a un conte.

–Explicaves contes als teus fills, i ara ho fas als teus néts?
–Més que explicar-los, els llegia contes. Ara, amb els meus néts, a mida que vaig llegint el conte em pregunten què hi diu.

–A l'escola, quins cursos tenies o tens?
–Els cursos de Cicle superior, 5è i 6è de primària. Parvulari hi vaig estar només un any.

–A la biblioteca escolar quina feina hi fas?
–Intento dinamitzar la biblioteca i animar als nens a llegir, que gaudeixin de la lectura.

–No sabem si fer-te la pregunta com a escriptora o com a mestra, què en penses de les lectures obligatòries i el nivell lector dels joves?
–Penso que les lectures obligatòries són importants perquè als nois i noies que no llegeixen els ajuden a iniciar-se en la lectura. Aquestes lectures s'han de saber triar i després comentar-les per enriquir la lectura amb les visions diferents de cada lector.

–A l'institut un grup d'alumnes publiquem una revista, s'anomena Esquerda d'Or. Podries donar algun consell als redactors de la revista?
–Tenir sempre a punt llapis i paper perquè no s'escapin les idees que en qualsevol moment et poden venir al cap o pots veure pel carrer.

(Marina Gargallo, Teresa Jiménez, Gemma Sala, Foix Soler i Ainoa Winter. "Entrevista a l'escriptora Alegria Julià", 2009)