–Quants anys fa que es dedica escriure?
–De fet fa molts anys que escric, sobretot contes, però no se m'ha considerat escriptora fins el moment que vaig publicar el primer llibre, l'any 1990.

–Alguna vegada s'ha replantejat dedicar-se a una altra cosa?
–Sóc mestra per vocació i escriptora per plaer. El món dels llibres i la literatura em fascina. Per això, alguna vegada he pensat que si no hagués estat mestra hauria estat bibliotecària.

–Hi ha algun llibre que li hagi agradat especialment?
–És molt difícil triar-ne un, a cada etapa de la meva vida hi ha hagut algun llibre força significatiu que m'ha colpit i m'ha acompanyat.

–Quin és l'escriptor que més li ha agradat?
–També us diré el mateix, quan aprenia català (perquè jo no vaig tenir la sort que heu tingut vosaltres i vaig aprendre català quan ja era mestra) aleshores admirava els escriptors de la mà dels quals vaig aprendre a fruir de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig… Després la llista es va anar ampliant fins arribar a l'actualitat, que tenim escriptors extraordinaris com Carme Riera, Maria Barbal, Jaume Cabré… I pel que fa a escriptors estrangers la llista seria llarguíssima.

–Quan escriu normalment en què pensa?
–Penso en els personatges que he creat, visc el que ells viuen i em deixo portar… perquè són ells els que em diuen què he d'escriure, és com si em passés una pel·lícula per davant.

–En què es basa generalment per inspirar-se?
–En fets viscuts, en situacions observades, en coses que m'han explicat i d'altres que he imaginat. A vegades un anècdota, un detall, una notícia poden ser el detonant d'una història.

–Quin és el gènere que més li agrada per escriure?
–Novel·la i conte realista però amb un punt d'imaginació i un pessic de fantasia.

–I per llegir?
El mateix, m'agraden les històries reals, o que podrien ser reals, amb més o menys acció però amb uns personatges molt humans. No m'agrada la ciència ficció.

–En els temps d'ara existeixen els ordinadors, ha canviat la manera d'escriure, o continua escrivint a mà?
–L'ordinador ha estat un gran invent, m'ha simplificat molt la feina. Penseu que el primer llibre que vaig escriure el vaig haver de repicar a màquina tres vegades. Tot i així sempre tinc a punt llapis i paper perquè no se m'escapin les idees. Sempre prenc notes.

–Què ha estudiat?
–He estudiat magisteri, i també llengua catalana amb diferents professors, però sense la intenció de treure'm cap títol, només per l'afany de perfeccionament.

–Quan era jove havia pensat mai que arribaria ser escriptora?
–La veritat és que no, sempre he escrit, sobretot per als meus alumnes, però no m'havia passat pel cap que algun dia es publicaria la meva obra.

–Havia arribat a pensar mai que podria deixar d'escriure?
–Un cop has començat a escriure, ja no pots deixar de fer-ho, és com un vici (en el bon sentit de la paraula), a més aquesta activitat no té data de caducitat, els escriptors no es jubilen.

–Li hauria agradat escriure novel·les per a adults?
–No m'ho he plantejat, perquè de fet estic convençuda que escric perquè sóc mestra, per tant les meves obres van adreçades a nens, nenes, nois i noies.

–Alguna vegada s'ha sentit afalagada per ser considerada una bona escriptora?
–Quan vaig per les escoles a fer fòrums lectors em sento afalagada quan els nois i noies em diuen que els ha agradat molt el meu llibre i que s'ho han passat bé llegint-lo. Estic convençuda que són sincers.

–L'han parada alguna vegada pel carrer preguntant pel seu pròxim llibre?
–Pel carrer no, no sóc una persona mediàtica, però en algun lloc on s'ha fet algun acte cultural, sí que m'han reconegut i m'han vingut a trobar per interessar-se per la meva obra.

–Els fills l'han privat d'escriure llibres?
–De fet no, perquè quan vaig començar a escriure ells ja eren grans. El que m'ha restat més temps és la feina de mestra, per això sempre he escrit els estius.

–Han sigut alguna inspiració per vostè?
–De manera indirecta sí, ja que en més d'un llibre explico fets i situacions que ells han viscut.

–Se sent identificada amb algun personatge dels seus llibres?
–No en vaig ser conscient fins que algú m'ho va fer veure, resulta que quan faig sortir una mare en un llibre, aquesta sóc jo.

–Ara que s'ha jubilat es planteja escriure més llibres?
–I tant! Tinc moltes idees enfilades que estan esperant a ser desenvolupades. Ara tindré temps per escriure tranquil·lament, però no puc garantir els resultats. No hi vull patir, si una novel·la se'm resisteix i no em surt com jo vull, l'aparcaré i em dedicaré a donar forma a una altra idea.

–Quina és la impressió més positiva que s'ha emportat dels anys que ha treballat a l'escola Pau Casals?
–Són molts moments, moltes vivències, moltes emocions… Sobretot allò que destacaria és que m'hi he trobat molt bé perquè al Pau Casals s'estima molt i es valora la llengua i la cultura catalanes. Em sembla que la millor manera de definir aquesta impressió és amb les paraules que vaig escriure en un punt de llibre que vaig donar als alumnes, exalumnes i mestres de l'Escola Pau Casals quan em vaig jubilar: Educar és donar i rebre. He abocat tots els coneixements, els sentiments, tot el meu cor en la tasca docent, i també he rebut molt de vosaltres alumnes i companys de feina. Al vostre costat la tasca se m'ha fet agradable i planera. Gràcies per la vostra estimació. Ja ho veieu, al Pau Casals m'he sentit molt estimada per tothom.

(Entrevista a Alegria Julià, feta per uns exalumnes que cursen l'ESO)