Quan ja no creure en la flor ens vengui a demostrar
que hem estat devotament covards tota la vida,
o tota aquesta innocència mantinguda tants d'anys
entre desigs eròtics i idees que se'n van
sigui en nosaltres, simplement,
un cuny esclafat en plena cara.
Quan dubtar ja no sigui conveniència
ni ja convengui res sinó...
i sapiguem ben cert que el millor ha estat...

(Del poemari Home de primera mà (1972), dins d'Antologia poètica, a cura de Joan Mas i Vives. Barcelona: Proa, 1999, p. 10)