Estim els meus i escric amb l'esperança
de no esperar res pus del que hem patit.
Tothom té dret a un tros de paper escrit;
tothom té dret a podrir-se en la terra.

Els arbres vells treuen bordalls menuts.

(De Traus badats (1979), dins d'Antologia poètica, a cura de Joan Mas i Vives. Barcelona: Proa, 1999, p. 70)

* * *

Som a París i sé que m'he perdut.
No trob camins que menin a guaret;
no veig ningú que em sigui conegut.

Sol com un vell, en un bar assegut,
pens en tothom; cerc algun glop de set.
Arran de mi creix un arbre vençut.

(De Traus badats (1979), dins d'Antologia poètica, a cura de Joan Mas i Vives. Barcelona: Proa, 1999, p. 73)