Damià Huguet i Roig neix a Campos (Mallorca) el 10 de juny de 1946. Procedent d'un ambient rural de baix nivell cultural, més encara pel que fa a l'estudi de la cultura i la literatura catalanes a l'escola, treballa tota la vida com a industrial en una fàbrica de materials per a la construcció d'herència familiar. No obstant això, el seu profund interès vers el cinema, la pintura i, és clar, la literatura, el condueixen, ben aviat, a crear i publicar obra literària pròpia.

Els inicis literaris de Damià Huguet cal situar-los en els darrers temps del règim franquista, en un moment en què a Campos es crea un cert nucli cultural dins de Mallorca, del qual l'autor en forma part de manera decisiva. Així, esdeveniments com els Cicles de Conferències de Campos, el primer dels quals se celebra l'agost de l'any 1966, els recitals de Nova Cançó, iniciats el 1967 amb les actuacions de Joan Manuel Serrat i Maria del Mar i Joan Ramon Bonet o les Festes de les Lletres de Campos de començaments dels anys 70, configuren l'escenari apropiat per al desenvolupament creatiu de l'autor. D'aquesta manera, el 1969 obté el premi Blanquerna de Manacor amb el poemari Home de primera mà, obra que es publica l'any 1973. Aquest mateix any apareix Cinc minuts amb tu, guardonat amb el premi Les Illes d'Or, de l'Editorial Moll. L'any 1976 apareixen Carn de vas i Esquena de ganivet, poemaris molt influïts per les lectures de César Vallejo i Blai Bonet, dos autors, d'altra banda, sempre molt presents en l'obra del poeta mallorquí.

Durant aquests mateixos anys, entre 1969 i el 1976, desenvolupa una important tasca periodística com a corresponsal del Diario de Mallorca al seu poble i com a crític cinematogràfic. Aquesta feina li permet dedicar-se amb intensitat a la seva gran passió i poder conèixer, d'aquesta manera, personatges com Rossellini, Visconti o Fellini, l'obra dels quals també és essencial per comprendre la totalitat de la poesia de l'autor. L'any 1976, convençut de la poca importància que les principals editorials mallorquines donen a la poesia més arriscada, crea les col·leccions «Guaret», «Quaderns campaners» i «La garangola», on es publiquen, a banda d'autors més consagrats com Blai Bonet o Bartomeu Fiol, obres d'autors joves i avantguardistes com Josep Albertí, Joan Palou, Ponç Pons o Miquel Cardell. Aquestes col·leccions, que funcionen de manera molt artesana i amb pocs mitjans, es mantindran actives fins a l'any 1984. D'aquests mateixos anys són les obres Ofici de sords (1976 i reeditat el 1994), Traus badats (1978), obra completada posteriorment amb L'encant dels pentenills, l'any 1981, Com un peix dins el rostoll, també publicat el 1978 i els llibres de poesia visual Poemoteca (1976), Carcelles d'Allís i Àlbum, aquests darrers del 1978. Amb Els calls del manobre (1984), darrera publicació de la col·lecció «Guaret», l'autor tanca un cicle molt important de la seva vida, tant pel que fa a la producció poètica com en la seva etapa d'editor.

L'any 1987 es publica Guarets a l'alba i el 1988 L'ull dels clapers, obres on apareixen temes tan constants en la seva poesia com són el medi rural i el cinema, temes que també podem trobar a la darrera obra que publica en vida, Vols des d'Orly. Damià Huguet mor el 19 de juliol del 1996 a Campos. Pòstumament la Universitat de les Illes Balears i Caixa de Balears publiquen el poemari Les flors de la claror.