[...] El llibre següent, Carn de vas, accentua el càracter fatalment existencialista d'aquesta poesia. Formalment, hi trobam un augment de les imatges dislocades i també hi són freqüents els poemes basats en oposicions sintagmàtiques que apunten cap a solucions estilístiques més sintètiques. La resta, però, continua presentant la mateixa insistència i rotunditat. El jo del poeta, que malda per imposar el seu caràcter indomable, ho omple tot, juntament amb la col·lectivitat que li serveix de cor exemplar: no contrapunt, sinó realitat física que té la seva mateixa carnadura.

[...]

Carn de vas tanca una trilogia i, de fet, tanca tot un cicle, encara que el ritme de publicació i d'escriptura es va mantenir molt uniforme i abundós els anys centrals de la dècada dels setanta.

(Joan Mas i Vives: fragment del "Pròleg" a l'Antologia poètica de Damià Huguet, p. XXI-XXIII)