En Roger era petit. Un belluguet, això sí, però tenia un cor immens. A la classe, entre els seus companys i amics, es movia molt, arrossegava la cadira, pintava massa de pressa, xerrava pels descosits i mai no acabava la feina. Quin desastre!

—Roger! Vols fer el favor? No sé pas què en farem, de tu! —solia repetir la senyoreta Bruna—. Estigues quiet i porta't bé, fes el favor...

Però res de res. I el res de res es repetia dia rere dia, incansablement, i en Roger belluga que bellugaràs.

En Roger, un dia, va rebre una carta.

—Apa, Roger... Mira què hi tens, al teu lloc: una carta del jutge Samuel, un dels profetes d'Israel.

                        Escolta, Roger, que una veu et crida,

                        obre bé els ulls,

                        obre-li el cor,

                        que Ell guiarà la teva vida.

«Roger, soc en Samuel, un profeta de l'antigor. Vaig viure fa molts i molts d'anys a Israel, la terra de Déu i d'un poble meravellós.
La gent d'Israel tenia un gran cor. Un cor com el teu, pur i noble com l'or, i Déu se'ls estimava de debò. Com a tu, Roger, que Déu t'estima amb molt d'amor».

[...]