Tenim al davant un home de fermes conviccions i un escriptor en potència. Avui, ens sorprèn amb un llibre nou de trinca, Pàgines blanques, amb un títol que té molt a veure amb el contingut d'aquest recull de narracions, que jo definiria com a «pures». El blanc és més que res símbol de puresa i pel mateix motiu, també d'amistat. Considero que l'encadenat de frases que conformen les narracions tenen el grau de puresa per considerar-les —tot i la imaginació que hi llueix l'escriptor— autèntiques, nobles, límpides, pulcres... de tal manera que permeten, al lector, descobrir, en l'entrellat, l'ànima del seu creador, més enllà del que hi vol relatar. Així ho evidencia el pròleg de l'autor quan compara la vida a un llibre de pàgines blanques que se'ns obre, incert, en el moment del naixement i que l'anem omplint amb les nostres vivències sempre relacionades amb el que passa a l'univers, en general, però més, i principalment, al nostre petit univers, aquell format per les persones més properes al nostre entorn i també per les circumstàncies que ens entrecreuen amb elles al llarg del caminar vital.

(Carme Pagès. «Notes sobre el llibre Pàgines blanques», Revista de Girona, núm. 297, 2016)

* * *

Aquest conte és realment una bona pensada: un diàleg de l'autor amb la seva pròpia filla, quan aquesta es fa les primeres preguntes tot visitant una església. Això dóna la idea a l'autor d'escriure una aproximació a la vida de Jesús lligada a les experiències més quotidianes i casolanes d'una nena de sis anys. Què millor que això, per explicar Jesús als nens i nenes?

(Miquel-Àngel Ferrés i Fluvià. «Jesús, a casa, a sopar!», El Senyal. Revista de la diòcesi de Girona, núm. 163, 2015)

* * *

En el llibre Esperances, Daniel Ferrer palesa en forma de vers que la vida, vista més enllà de les feixugues ocupacions diàries, no deixa de ser, per damunt de tot, poesia i esperança.

(Xavier Castillon. «Esperances, de Daniel Ferrer», El Punt Avui, 8 d'abril del 2010)