Jesús de Natzaret va ser un infant. Feia metones de la seva mare i tenia un xumet petit.

Va ser amic de tots els homes. Els explicava contes i jugava amb ells al parc, al gronxador i a la tirolina.

Va morir, però va ressuscitar: se'n tornà cap a casa, amb el pare, que, per sopar, li havia preparat espaguetis amb tomata.

* * *

Avui t'explicaré, filla, qui va ser Jesús de Natzaret. Em ve de gust de dir-t'ho i crec sincerament que et farà molt de bé, perquè Jesús fou bo i tu ets molt bona i xamosa, i ara, quan t'has fet gran, et brillen els ulls com dues maragdes.

Estàs preparada?

[...]

Jesús de Natzaret entrà a Jerusalem. Tothom el coneixia. Molts l'adoraven i alguns, els més poderosos, li tenien recel. Vestia pobrament, sense luxes. Seguia curant les persones malaltes que se li apropaven i explicava ara i adés com era la casa del seu pare.

El van capturar. Un dels seus amics, encegat, el va trair. L'agafaren, li feren passar un dolorós calvari i uns soldats el penjaren a la creu. El seu pare, entristit, l'estava mirant des de casa, dalt del cel. Va morir al cap de poc, i es va fer fosc com si fos de nit.

Però Déu, el seu pare, el va ressuscitar, és a dir, va fer que vencés la mort. I Jesús, a despit de les ferides, se'n tornà de seguida cap a casa del seu pare.

— I va tornar a casa, a sopar?
— Sí, filla, va tornar-hi per sopar, que ja era tard i tenia gana.
— I tenia espaguetis?
— Sí, espaguetis amb tomata.
— Papa, tinc gana. I jo què tinc?
— Espaguetis amb tomata, també, dels que t'agraden tant.
— Tinc gana...
— Anem a sopar? Vinga, som-hi. El conte de Jesús te'l tornaré a explicar demà.

(Fragment del llibre Jesús, a casa, a sopar!)