Daniel Ferrer i Isern neix a Figueres (l'Alt Empordà) l'any 1979. Estudia la primària en una escola religiosa i cursa la secundària amb uns estudis marcadament de lletres.

A la Universitat de Girona estudia filologia de la mà de filòlegs com Modest Prats i Joan Ferrer i Costa. Aprèn llatí sota el mestratge de la professora Mariàngela Vilallonga i es llicencia l'any 2001.

A partir de l'any 2000 alguns dels seus contes més primerencs es publiquen a la Revista de Girona en forma de col·laboració literària. Així mateix, comença a col·laborar amb el Setmanari de l'Alt Empordà, on publica articles literaris, d'opinió i de divulgació que li serveixen alhora per provar la seva pròpia llengua literària.

L'any 2004 veu publicada la seva primera novel·la, Els amics d'en Dalinet, que havia obtingut el I Premi de Narrativa Infantil Vila de les Alqueries. Arran d'aquesta novel·la infantil arrenquen tota una sèrie de col·laboracions amb la il·lustradora Laura Puquet.

L'any 2006 es casa amb la matemàtica Nadina Palafoix i comença a ensenyar llengua a secundària. Paral·lelament, inicia cursos de teologia al Seminari Diocesà de Girona, on torna a coincidir amb el doctor Joan Ferrer. Amb ell, aprèn les línies mestres de les Sagrades Escriptures i els primers rudiments de l'Hebreu i l'Arameu bíblics.

En la major part de les seves obres hi queda reflectida la seva vinculació amb la terra de l'Alt Empordà, al temps que tota la seva obra està impregnada de les lectures de la Bíblia —especialment, el llibre del profeta Isaïes i l'Evangeli segons Joan—, l'Odissea d'Homer, l'Eneida de Virgili, les Lletres a Lucili de Sèneca, la prosa de Josep Pla i les obres poètiques de Carles Riba (especialment les Elegies de Bierville) i de Salvador Espriu (especialment el Cementiri de Sinera). Fruit d'aquestes lectures neix la seva obra mestra La terra de Lavínia (2004), formada per vint-i-quatre diàlegs i vint-i-quatre epístoles.

A més de La terra de Lavínia, l'any 2015 s'edita la seva altra obra principal: Pàgines blanques. La formen un conjunt de 63 minirelats que pretenen explicar la totalitat dels sentiments i passions que conformen la vida humana.

El seu primer poemari, Esperances, no es publica fins l'any 2010.

A partir de 2011 inicia una intensa col·laboració amb el professor de llengües semítiques Joan Ferrer i Costa, com a coautor del Diccionari Hebreu bíblic-català Arameu bíblic-català, auspiciat per l'Associació Bíblica de Catalunya (ABCAT).

Paral·lelament als estudis lexicogràfics, s'endinsa en la divulgació de la Bíblia per a infants, a través de llibres com Jesús, a casa, a sopar! (2014) i Samuel, escolta, que una veu et crida! (2018). A banda d'aquestes aportacions, literàries i divulgatives a la vegada, s'ha interessat pels articles de crítica literària de l'escriptor italià Italo Calvino, a qui considera un dels lectors més intel·ligents del segle XX.