Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol és d'Alaró (Mallorca), però neix accidentalment a Palma el 23 d'agost del 1967, sota el signe de Lleó. Estudia el batxillerat al col·legi de Palma dels Germans de les Escoles Cristianes i es llicencia en Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears l'any 1990. Té iniciats estudis de Teologia.

El 1990 dona a la impremta la seva primera traducció, la tragèdia renaixentista Castro, d'António Ferreira, feta en col·laboració amb el seu condeixeble Nicolau Dols, amb el qual traduirà més obres en el futur. Quant a la seva obra poètica, tot i que escriu des de l'adolescència, no publica el seu primer llibre, Difícil naufragi, fins al 1997. Publica el segon poemari, Vulgata, el 2004; i el tercer apareix l'any 2015, Lisbona. A part d'aquests tres reculls té editats dos opuscles antològics: Apocatàstasi (2001) i Inequacions (2010).

Com a activitat professional es dedica a la docència. És professor de Llengua i Literatura Catalanes del Centre d'Ensenyament d'Adults Francesc de B. Moll (Inca, Mallorca) i professor associat de Literatura Portuguesa a la Universitat de les Illes Balears. És vocal (2003-2005) i vicepresident (2005-2007) per les Illes de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Ha traduït sobretot del portuguès. Per la traducció de Fra Luís de Sousa d'Almeida Garrett obté el Premi Josep Maria de Sagarra de Traducció Teatral 1995 (Institut del Teatre); per la versió del Llibre del desassossec de Fernando Pessoa, traduït conjuntament amb Nicolau Dols, guanya el Premi de la Crítica Serra d'Or de Traducció Poètica 2002; i per la traducció de Fetge de Tigre de Francisco Gomes de Amorim, el VII Premi Giovanni Pontiero (Instituto Camões i la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB). El 2013 la seva traducció de L'escena de l'odi, de José de Almada Negreiros, és guardonada amb el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia. També rep, l'any 2015, el Premi Ciutat de Tarragona-Jaume Vidal Alcover, amb el projecte de traducció de Peregrinação, de l'escriptor i explorador portuguès del segle XVII Fernão Mendes Pinto. Altres obres portugueses que ha traduït són els Sermons d'António Vieira, Les cançons d'António Botto, Objecte quasi de José Saramago, Els llibres de Manuel António Pina o Robaiyat (Cançons de beure), de Pessoa.

També tradueix del francès (Memòries de Voltaire, Reflexions sobre el procés de la Reina de Madame de Staël i Màximes de La Rochefoucauld) i del llatí (Simfonia de l'harmonia de les revelacions celestes d'Hildegarda de Bingen). Juntament amb Nicolau Dols ha traduït al castellà antologies de poetes mallorquins, com Blai Bonet o Josep M. Llompart. Ha participat en el projecte CataBach, dirigit per Josep-Miquel Serra, de traducció al català dels textos de l'obra sacra de Johann Sebastian Bach.

Ha estudiat, editat i prologat diverses obres poètiques, entre altres Via Crucis i Flos Sanctorum de Llorenç Moyà (2000), la Poesia completa de Miquel Costa i Llobera (2004) i els Sonets de Guillem Cabrer (2009). També estudia la literatura de vampirs, les traduccions portuguès-català i la relació intertextual d'obres poètiques mallorquines amb la Bíblia. Té publicats articles en publicacions com Serra d'Or, Randa, Estudis baleàrics i Lluc o en volums col·lectius d'estudis literaris. Durant els anys 1998-2000 publica crítiques literàries al suplement de cultura del Diari de Balears.