L'obra de Prats podem considerar-la com una elegia inacabada, una reflexió al pas del temps, a la precària recerca de la felicitat, a la inestable projecció de la nostra vida, sempre limitada per l'inevitable. I ho ha fet amb paraules redones, amb llibertat mètrica i figures retòriques majoritàriament semàntiques que culminen en una simbologia general que caracteritza l'obra global del poeta. La importància d'aquesta obra cal buscar-la en la consistència literària dels símbols que la conformen, en la solidesa dels títols, en els versos que la defineixen filosòfica i estèticament.

(Emili Rodríguez-Bernabeu. "L'obra poètica d'Antoni Prats", dins El llarg solatge. Antologia, p. 20)