És un èxtasi enlluernat de l'horabaixa, mentre les ombres van projectant incerteses i el rat penat balla suggeridor al davant nostre. [...] Els versos, redons, decorren blancs al llarg del poemari mentre ens transmeten sensacions silents, imatges tènues, subjectivitzant tot el pensament del poeta. La tècnica es fa simbolista i el paisatge albirat esdevé mític, una referència simbòlica de la nostra memòria; ha desaparegut tota la narrativitat de l'etapa anterior i les descripcions puntuals són substituïdes per la significació lírica dels noms.

(Emili Rodríguez-Bernabeu. Introducció a Dic el teu nom, 1994, p. 10)