Antoni Prats Gràcia naix a Sueca (Ribera Baixa) el 1946, però la seua família es trasllada pocs anys després a Alzira (Ribera Alta), on transcorre la seua etapa escolar i juvenil. D'aquells anys són les primeres provatures literàries, aparegudes en publicacions periòdiques en castellà ciclostilades. Estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de València. El 1969 es llicencia en Filosofia i el 1971 comença la tasca docent a l'Institut de Pego (Marina Alta), que continua, a partir de 1975 a Dénia (Marina Alta), finalment com a catedràtic de Llengua Literatura Castellanes a l'IES Maria Ibars, de la mateixa ciutat. El 1998 es doctora en Filologia Catalana amb una tesi sobre el rerafons ideològic en l'obra de Salvador Espriu. Durant els anys setanta i vuitanta col·labora com a ensenyant en els cursos de Llengua i Literatura Valencianes organitzats per l'Institut de Ciències de l'Educació i en les Escoles d'Estiu. Ha participat activament en la vida cultural; en l'actualitat, a través de l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, del qual ha sigut president entre 1998 i 2011, entitat editora de la Revista de Literatura L'Aiguadolç, que ell ha dirigit fins al 2012.

La seua trajectòria literària s'ha centrat en la poesia, tot i que ha publicat algunes narracions breus sota el pseudònim de Pere Peris i ha col·laborat en la premsa. Reculls de poemes seus són Epigrammata (1981), Cadells de la desfeta (1981), Dic el teu nom (1994), El barranc i el còdols (1995), Vora el silenci (1999), Solatges (Antologia 1981-2000), Llibre de Benimaquia (2006), Baules (2006), L'esfinx (2008), La joia (2010), El llarg solatge. Antologia (2013) i Encara (2013).

Alguns dels seus poemes han estat seleccionats i traduïts a l'alemany per a l'antologia Iberia polyglotta (2006). També se'n troben en altres antologies, com A Alacant, els dimarts poètics de "La Naia" (1992) i Poetes del Sud (2004). Ha publicat traduccions de poemes de Paul Celan i de Reiner Kunze, i assajos, ressenyes i articles de crítica literària en nombroses miscel·lànies i revistes. Ha dedicat estudis i aproximacions a l'obra d'autors, de poetes sobretot, com Maria Ibars, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Valls, Emili Rodríguez-Bernabeu, Lluís Alpera, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Jaume Pérez-Montaner i, especialment, a la de Salvador Espriu, entre altres. Sobre aquest, de qui ja s'havia ocupat en estudis parcials, ha publicat darrerament el llibre Salvador Espriu o la fidelitat als orígens. Literatura i Pensament (2013).