Jordi Pàmias (Guissona, 1938) és autor d'una obra construïda amb constància, plasmada majoritàriament en poesia però també, fruit de la seva recerca contínua, en assaig, teatre i narrativa.

Des que el 1969 va guanyar el premi Joan Salvat-Papasseit amb La meva casa, ha publicat una vintena de poemaris entre els quals Fantasia per a ús de la gent sàvia (1974), premi Màrius Torres, Flauta del sol (1979), premi Carles Riba, Àmfora negra (1985), premi Vicent Andrés Estellés, Entre el record i el somni (1992), premi Ciutat de Palma, Narcís i l'altre (2001), premis Miquel de Palol de Girona i Cavall Verd, Terra cansada (2004), premis de la Crítica Catalana i Crítica Serra d'Or, La veu de l'àngel (2009) i Al cor del món (2013), entre altres. L'editorial Pagès n'ha publicat l'Obra poètica completa (2004-2016) en sis volums i més de 1.100 pàgines. Durant trenta anys va exercir com a professor de Llengua i Literatura a l'Institut Màrius Torres de Lleida.

El 1999 és reconegut amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; el 2013 amb la Medalla de la Paeria de Lleida al mèrit cultural; el 2017, amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana i l'any 2018 amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC.
Actualització: Helena Molist per a l'AELC.
Fotografies: Fotografia inicial © Carme Esteve / AELC. Altres, diari Segre i arxiu de l'AELC.