Antologia
EVASIÓ
Una força centrífuga domina
l'home del nostre temps:
un nòmada constant, un vagabund empès
cap a la perifèria d'un món
de límits insegurs, esborradissos.
Grans magatzems, estadis, autopistes
són els vectors, les línies de fuga.
Una incansable evasió. Un camí
sense retorn... I l'home ja no es troba
amb ell mateix. Una buidor infinita
l'envolta, com a únic recer, mentre les mans
defalleixen, vençudes, sota el pes
dels objectes efímers.
(De Fuga del mil·leni, 2000)
NEGUIT
Avui, quan la nuvolada negreja,
sóc un Narcís desficiós, que enyora
l'estany del cel; però les ombres m'amenacen
amb l'estilet d'una por vella. Els altres giravolten,
en un remolí de desigs, al caire de la mort,
i ignoro si la solitud ve de fora
o si és el mirall del nostre ésser suficient;
tenim, a les mans, la joguina de la raó,
i aviat la fem bocins. Com xiquets nus plorem,
i demanem l'engruna d'un amor
que ens salvi. En la contradicció vivim, i en la
penombra
d'un atzucac -al peu dels murs on retopa el silenci.
(De Narcís i l'altre, 2001)
ATZAR
El món és, per a tu, fosca matriu,
domini de l'atzar, rodó silenci.
I s'entela, al mirall, la teva imatge:
geometria d'ombra,
pla tangent a l'esfera,
papallona que vola cap als somnis,
adolorit germà, de vida efímera.
(De Narcís i l'altre, 2001)
Una força centrífuga domina
l'home del nostre temps:
un nòmada constant, un vagabund empès
cap a la perifèria d'un món
de límits insegurs, esborradissos.
Grans magatzems, estadis, autopistes
són els vectors, les línies de fuga.
Una incansable evasió. Un camí
sense retorn... I l'home ja no es troba
amb ell mateix. Una buidor infinita
l'envolta, com a únic recer, mentre les mans
defalleixen, vençudes, sota el pes
dels objectes efímers.
(De Fuga del mil·leni, 2000)
NEGUIT
Avui, quan la nuvolada negreja,
sóc un Narcís desficiós, que enyora
l'estany del cel; però les ombres m'amenacen
amb l'estilet d'una por vella. Els altres giravolten,
en un remolí de desigs, al caire de la mort,
i ignoro si la solitud ve de fora
o si és el mirall del nostre ésser suficient;
tenim, a les mans, la joguina de la raó,
i aviat la fem bocins. Com xiquets nus plorem,
i demanem l'engruna d'un amor
que ens salvi. En la contradicció vivim, i en la
penombra
d'un atzucac -al peu dels murs on retopa el silenci.
(De Narcís i l'altre, 2001)
ATZAR
El món és, per a tu, fosca matriu,
domini de l'atzar, rodó silenci.
I s'entela, al mirall, la teva imatge:
geometria d'ombra,
pla tangent a l'esfera,
papallona que vola cap als somnis,
adolorit germà, de vida efímera.
(De Narcís i l'altre, 2001)