La publicació d'aquest sisè volum revela, al meu entendre, la voluntat de trobar una veu poètica pròpia, al llarg dels anys --i al marge de la quinzena de llibres que han vist la llum, fins ara. Reconec que la qualitat literària d'aquests Cent vint poemes esparsos és desigual --amb tempteigs propis de la joventut--, però confio en la discreta benevolència del lector... Sobretot si, com jo, és un fidel amant de la poesia.

(Fragment del pròleg de Jordi Pàmias)