Un fet real, esdevingut a la comarca de l’Urgell, és objecte de recreació literària. Un noi de quinze anys, Ramon Pubill, va morir en un estrany accident ferroviari, víctima d’un atzar tràgic. Els personatges de l’obra (els pares, el mestre, l’amic i l’amiga, entre altres), colpits per la mort, evoquen el noi amb paraules commovedores, que l’apropen a la ment de l’espectador. Francesc Vallverdú ha dit: “L’obra de Jordi Pàmias és sobretot un poema dramàtic, un cant polifònic en què s’expressa reiteradament tota l’emoció dels personatges davant la mort d’un ésser estimat.”

(Sinopsi)

* * *

Altres publicacions: