Jordi Pàmias (Guissona, 1938) és un dels grans poetes de la seva generació, amb una obra extensa i sòlida. Els poemes del llibre neixen de dos viatges (un a Turquia i l'altre a Praga) i defugen els experiments formals i aposten per un art molt sostingut, harmònic, clàssic. Com diu Xavier Macià en el pròleg: «això és així. En bona part. Perquè aquí la poesia no neix de la necessitat d'indagar, de descriure, de comprendre o de revelar, sinó essencialment de "celebrar"».

(Sinopsi)