Magdalena Gelabert ens proporciona una versió de la naturalesa de la ciutat i dels éssers que l'habiten. És precisament aquesta perspectiva el que provoca la curiositat del lector. El llibre A la ciutat consta de trenta poemes escrits d'una manera amable, de tal forma que permet un fàcil accés. Són poemes molt explícits, de caràcter realista, que en cap moment no perden la gràcia —en el sentit que té allò que ens satisfà perquè és agradable de llegir i que ho és perquè està escrit amb naturalitat, o ho sembla, espontàniament. Són versos que pareix que s'han escrit d'una tirada, però després d'haver observat i reflexionat molt. 

[...]

Gelabert gaudeix, el que ha escrit ho fa pensar, de bones condicions per viure —nodrir l'ànima— la ciutat; un paisatge urbà, el que ens ofereix, que provoca alleujament; un món exterior de caràcter dialèctic —circumloqui aparent, finalment paraula dreturera—, de fàcil interlocució. Bona comprensió del sistema urbà, al qual la poeta no exigeix un excessiu rendiment per mor de l'empatia. L'entorn urbà proporciona els al·licients necessaris, potser perquè la vida complexa pot arribar a tenir poc sentit i convertir l'existència en una morositat. Les il·lustracions de M. Magdalena Tugores que completen el llibre, ben compenetrades amb els versos, també provoquen aquesta sensació.

(Jaume Vicens. "La ciutat segons el llibre de Gelabert", Diari de Balears, 14 de maig de 2019. En línia)

* * *
 

Hi ha una vella tradició en els poetes de la Mediterrània (poetes de totes les èpoques i tots els temps) d'inspirar-se en el món clàssic. Ho fan de diverses formes i maneres, i sempre ens ve al cap el magisteri de Kavafis amb els seus poemes dedicats al món grecoromà. No solament els déus abandonen a Antoni, en un dels més bells poemes de rerefons històric i filosòfic que mai no s'han escrit, sinó que Kavafis teixeix versos amb personatges que esdevenen mites, en un paisatge poètic que obliga contemplar la bellesa fugissera, però també a recordar i repensar tota aquesta herència clàssica.

Magdalena Gelabert recull aquest legat de manera oberta i senzilla, però indiscutiblement ho fa amb el segell del treball poètic acurat. Quaranta cobles a la saviesa exhibeix alhora versos directes i entenedors, però també alguns d'encriptats, d'aquells que obliguen a reflexionar a partir de les paraules. Tot un seguit de pensaments que han passat pel cribratge poètic, la doma de la paraula dintre del vers, l'equilibri de la forma i de la idea contingudes en una breu línia.

(Bàrbara Duran. "Cobles a la saviesa, un nou poemari de Magdalena Gelabert", Cent per cent, 21 de juliol de 2020. En línia)