Les primeres notícies que tenim al voltant de la llengua que es parlava a aquestes terres es basen en l'estudi de les civilitzacions primitives. L'arqueologia i la toponímia —el conjunt dels noms de lloc— ens aporten eines per conèixer com devien esser les llengües d'aquestes civilitzacions. Els anomenats «grups indoeuropeus» anaven baixant de nord a sud d'Europa en diferents etapes (segles X i VII aC i segles VII i V aC). Aquests pobles són anomenats també cèltics i dugueren amb ells llengües procedents de la família lingüística Indoeuropea (que abraça les llengües d'un territori molt ampli que va des de l'Índia fins a l'Atlàntic). Les llengües dels celtes foren una de les primeres bases que formaren el posterior català.

(Fragment del llibre Breu Història de la Llengua Catalana. Palma: Lleonard Muntaner, p.17-18)