Quaranta cobles a la saviesa
V
Planeta blau, un punt a l'univers,
surt del no-res entre estels i galàxies
tot esperant properes ataràxies,
tot transformant el que es viurà en vers.
Dies i nits, les quatre estacions,
els equinoccis o solsticis passegen
pel rodó hàbitat i alhora, lents, fumegen
mars i volcans d'ones i erupcions.
VI
La Veu digué: que sia la paraula!
I arraconà tempestes i mals vents,
mentre algú altre, sota forma de faula,
emmetzinava futurs acoblaments.
Amb la paraula aparegué la pensa,
la inevitable disputa dels contraris.
Contraposada a qui la Pau defensa,
raó i amor són millors adversaris.
XX
L'advocat Sèneca, el d'esperit heroic,
aspirà a pau i a la plena igualtat
en ell mateix: cercà la veritat,
savi ideal, d'esdevenir estoic.
No pot l'enveja ni la forçada mort
anihilar l'exemple de noblesa.
Amb el destí, amics i ferm conhort
s'acostarà ran de la saviesa.
XXIII
Al monestir, Hildegarda de Bingen
estudià diplomàcia artística,
l'ésser humà i la visió mística,
mentre cants, himnes i seqüències dringuen.
La Simfonia, Llibre d'obres divines,
també viriditas, papes i emperadors
poden llegir, còsmics admiradors,
estudis d'ella, tractats de medicines.
XL
Que no podem aprendre dels errors?
És perquè el temps, com Cronos, roba el viure.
Caldrà, per tant, posar-hi algun somriure
en el camí que ens llevi les foscors.
Només així, amb el pensament clar,
avançarem cap a la bona ruta
sense res més que la ment ben eixuta
i el que hem après i no podran vinclar.
(Quaranta cobles a la saviesa. Documenta Balear, 2020)