Declaració de la mare

Vaig néixer de nou
amb el primer batec
del teu cor.

Vaig descobrir nous dies,
vaig olorar noves nits,
mentre el teu cos i el meu,
vivien a l'uníson.
El món va ser un nou món,
la vida, una nova vida.

Vaig respirar el teu aire,
vaig compartir els teus ulls,
les teves passes eren
també les meves passes.
Et vaig donar la mà,
vaig pregonar somriures.

A cada pas incert,
hi veia una esperança,
i cada glop amarg,
cobria d'abraçades.
Mentre et tenia a tu
no m'espantava res.

Tu eres l'alegria,
l'alè, la cosa certa.
El motiu de ma vida,
felicitat sens fi,
era tan sols tocar-te,
i omplir-te de besades.

Vaig aprendre a estimar,
amb la cara ben alta,
amb la fermesa clara
que marcava el destí.
Per tu, la terra tota,
el cel també per tu.

Amb tu varen girar
les agulles del rellotge,
amb tu vaig canviar
la forma i el sentit,
per tu l'alenada forta
la parla i l'infinit.

Aquesta és la Veritat,
de totes les veritats:
la de la mà estesa,
la del meu cor obert,
la de la pedra viva,
la de claror d'un llamp.

(Essència de mare. Palma: Lleonard Muntaner, 2017, p. 35-37)
 

* * *

Paraules de mare

Mu mare m'ensenyà,
un dia, a dir Bon dia!
iGràcies!
M'ensenyà a retirar
un vidre tallant de damunt l'arena
per protegir els peus nus
dels caminants.
Mu mare m'ensenyà
a obrir els ulls al món,
a plorar davant la injustícia,
a estimar la terra i la mar.
Mu mare em donava la mà
quan havia caigut
perquè pogués aprendre
a aixecar-me de nou.
Mu mare apareixia,
al meu costat,
imperceptible,
sempre que el meu cor
la demanava.
Mu mare em féu creure
que tot era possible
si jo ho desitjava
fermament.
Em feia creure,
que jo podia ser,
a la vida, el que volgués,
si m'ho proposava
de veritat,
i jo, certament,
ho llegia als seus ulls.
Mu mare m'ensenyà
a dir sí i a dir no,
a dir m'agrada
a dir jo puc,
a dir t'estim.
Mu mare em regalà
el més gran dels tresors:
la paraula.

(Essència de mare. Palma: Lleonard Muntaner, 2017, p. 39-40)