Del capítol "Vida":

Jove

Abans, sola, esperaves la sang
com si fos la clau de tots els enigmes.
Els dies, llargs encara, són estigmes,
antiga natura feta de fang.

Ara te n'adones, carn emergent,
només serveix per fecundar, il·lusa,
plores, com pèndol, somnies profusa
cerques l'amor, raó de ser ingent.

Guaita l'arbre, mira! Hi ha un somni escrit
a cada fulla, dona idealista
rara, cerques tot quant està proscrit.

Caldrà destriar la fusta corcada,
bella Narcisa ets protagonista,
llevar la màscara que dus posada.

(Dona sàpiens. Quadern de sonets: Palma: Lleonard Muntaner, 2012, p. 26.

* * *
 

Del capítol "Deesses":

Afrodita

Gotes de sang fecundaren les ones
per salvar l'amor pur i el matrimoni.
Es casà amb Hefest, lleig com un dimoni
s'enamorà d'un entre les persones.

La més bella d'encant irresistible
de Paris va rebre la poma d'or
a canvi d'Helena com a tresor
i provocà la lluita irredimible.

L'escuma se n'engolí la infantesa,
tanmateix la mar fa forat i tapa,
seguirà sent la Venus més pretesa.

Entre cignes, dofins i perles, ella
fa preguntar, i amb delit, atrapa:
benvolgut mirall, qui és la més bella?

(Dona sàpiens. Quadern de sonets. Palma: Lleonard Muntaner, 2012, p.33)