Ferran Canyemeres (Terrassa, 1898 - Barcelona, 1964). Escriptor.

Estudia el batxillerat a l'Escola Pia de Terrassa i al cap de pocs anys deixa els estudis. Comença la seva trajectòria en el món de les lletres com a col·laborador de diverses publicacions locals, sota el pseudònim "Ferran d'Egara". L'any 1917, amb ganes de descobrir món, se'n va a França, primer a Carcassona i després a París. Allà entra en contacte amb escriptors francesos, col·labora amb publicacions literàries de Catalunya i crea la revista bilingüe –en català i francès– Plançons. El 1919 torna a Barcelona i l'any 1928 es casa amb Enriqueta Casals i publica l'obra teatral Clavell de sang. Durant els anys trenta desenvolupa diverses activitats culturals als Amics de les Arts de Terrassa i escriu la novel·la pòstuma Més enllà del rancor. En acabar la Guerra Civil s'exilia a París amb el seu fill Jaume. A França recupera el contacte amb el seu amic Joan Puig i Ferreter. Amb tot, al cap de poc temps es barallen i l'autor marxa de París i escriu El gran sapastre (1977), on explica els motius dels enfrontaments entre els dos autors. D'aquesta època d'intensa activitat literària també són els llibres de memòries Quan els sentits s'afinen (1959) i De París, el fel i la mel (1965).

A partir del 1942 es dedica intensament a la poesia i funda l'editorial Albor. El 1949, amb vistes a tornar a Barcelona, signa un contracte amb l'editorial Aymà per editar les seves traduccions de Georges Simenon. El 1954 és detingut per haver ajudat Joan Comorera, que aleshores era secretari general del PSUC en la clandestinitat. Passa un any a la Model i, en sortir, publica Poesia secreta (1955). L'any 1957 torna entrar a la presó i quan queda definitivament en llibertat, el mateix any, s'aboca a la seva activitat com a escriptor. D'aquesta manera, publica les obres El gos udolà a la seva mort (1958, Premi Joan Santamaria), Josep Oller i la seva època (1959, Premi de la Crítica) i Quan els sentits s'afinen (1959). Amb el llibre El Vallès, vigor i bellesa (1960) guanya el Premi P. Maspons i Camarasa. Durant els anys seixanta també publica, entre d'altres, les obres Món, dimoni i carn (1962), Clavé, un solitari (1963) i De París, el fel i la mel (1965).



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Documentació: Toni Terrades i Gustau Erill i Pinyot: Ferran Canyameres: entre la memòria i l'oblit. Barcelona: Baula, 1999.
Fotografies: © Ferran Canyameres: entre la memòria i l'oblit. Barcelona: Baula, 1999.