ACTE ÚNIC

"ACTOR 1: (Dóna un martell a un dels espectadors i li prega que, tot sostenint-o amb la mà dreta, fixi la vista en una carta que posa boca per avall damunt la taula. Al cap de pocs moments retira la carta, li pren el martell i li dóna a guardar un paquet fet amb paper de diari).
ACTOR 2: (Apaga els llums. L'habitació resta a les fosques).
ACTOR 1: Vull un ganivet d'argent per a la fruita.
ACTOR 2: Transformat en gall em menjaria els grans de les magranes.
ACTOR 1: Prepararé una tassa grossa on posaré la neu.
ACTOR 2: L'habitació a les fosques.
(Encén el llum. A un senyal dels actors l'espectador obre el paquet. Conté un cartó del joc de l'oca)."

("La neu", dins Teatre complet: poesia escènica, vol. 1)

* * *

PERSONATGES
ARNAU: Cinquanta anys, alt, cabell negre i barba curta, abric de viatge i barret.
MULLER: Quaranta-cinc anys, bata llarga i grisa, duu un collaret i una aliança.
FILLA 1: Vint anys, vestit d'esport.
FILLA 2: Vint-i-cinc anys, vestit d'esport.
DONA 1: Quaranta anys, roba pobra.
DONA 2: Trenta-cinc anys, vestit ordinari i desmodat.
JOVE: Trenta anys, caçadora de pell.
ADMINISTRADOR: Seixanta anys, vestit fosc.
OBRER 1: Quaranta anys, amb roba de feina.
OBRER 2: Quaranta anys, amb roba de feina.
NOIA: Vint anys, vestit simple però escaient.

PRIMER ACTE
"Carrer. A la banda dreta, disc de precaució muntat en un trípode. Per la dreta, les FILLES 1 i 2.

FILLA 1: Un bon ballarí no s'acontenta mai.
FILLA 2: Quin és el primer ball?
FILLA 1: Jo faig lliurement totes les passes.
FILLA 2: De seguida et va veure.
FILLA 1: No vols aprendre de ballar?
FILLA 2: Vejam el que et durà aquest.
FILLA 1: No tens a mà un cascavell?
FILLA 2: No; els substitueixo amb monedes.
FILLA 1: ¿No saps cap quadre on hi hagi representades curses de cavalls?
FILLA 2: Tu, si ve la calma, tornaràs al mar, no et pensis.
FILLA 1: Per tenir diners, ¿creus que és bo de posar un cafè?
FILLA 2: Res, tanmateix, de més fàcil per a ell.
FILLA 1: Del pare prendré un clavell, de la mare un llessamí, de l'àvia un gerani i, una vegada fet el ram, el lligaré amb una cinta, que em regalaràs tu.
FILLA 2: No crec que això mereixi cap carta.
FILLA 1: Em canviaré la forma del pentinat. Com ho sents.
FILLA 2: Les maneres més fàcils són les més difícils.
FILLA 1: La manera de desenrotllar el cabell és un dels detalls.
FILLA 2: Va dir res que no fos del teu gust?
FILLA 1: M'agrada i no m'agrada. T'ho havia dit.
FILLA 2: Ja fa temps que no hem fet labor de punta anglesa. Els dibuixos senzills són els més elegants.
FILLA 1: Tu no ets dèbil.
FILLA 2: La nostra vida ho és.
FILLA 1: Estem tant ocupades!
FILLA 2: Hem nascut per enfonsar-nos a la terra. I tant!
FILLA 1: Com podré estimar la vida?
FILLA 2: Perquè som desgraciades?
FILLA 1: Si un gos pensava, es pensaria que som boges.
FILLA 2: Jo crec que no, perquè a un gos només li plau de menjar i beure.
FILLA 1: I la terra sempre serà igual, igual. Déu meu!
FILLA 2: Hem de completar el nostre recorregut.
FILLA 1: El pare i la mare viatgen per un lloc desert.
FILLA 2: Així podem fer nosaltres tot el que volem.
FILLA 1: Dels boscos ençà fins als carrers i les ciutats: com és del cas.
FILLA 2: De vegades penso que sí que som com terrossos de terra limitats pels cinc sentits. Sense cap mena de dubte.
FILLA 1: Jo no ho sento com tu.
FILLA 2: És impossible de portar Déu al nostre nivell.
FILLA 1: No veig la teva orientació.
FILLA 2: Tu no ets una lleona?
FILLA 1: No; jo sóc un xai.
FILLA 2: (Assenyalant cap a la dreta). Mira, allò d'allà baix sembla una persona; però no és sinó un tronc d'arbre. sí.
FILLA 1: No em debilitis encara més. Està bé.
FILLA 2: El pare és sincer perquè és fanàtic.
FILLA 1: Però la gent l'obeeix.
FILLA 2: Digues: què saps? És un ídol terrible: ¿trenquem-lo?
FILLA 1: Perquè la casa és vella?
FILLA 2: El sol sembla un home dret damunt la terra.
FILLA 1: Per Déu, no enraonis així, Margarida.
FILLA 2: Som nosaltres les qui fem créixer les plantes.
FILLA 1: Ja saps que no ho puc sofrir.
FILLA 2: Però la roda continua girant. D'on sortirà?
FILLA 1: Ni tot és bo ni tot dolent.
FILLA 2: Escopiria a la cara de tots els reis.
FILLA 1: Si m'ho juraves, no ho creuria.
FILLA 2: Per què no riure?
FILLA 1: De què hem de riure?
FILLA 2: Creus que serà un ball com és degut? ¿Ho creus?
FILLA 1: Digues: has anat a casa la modista?
FILLA 2: Ja té molt de cosit. Ja ha començat de fer els traus.
FILLA 1: No t'ha preguntat res?
FILLA 2: No, no m'ha preguntat res.
FILLA 1: Està bé. Anem?
FILLA 2: On, Isabel? A la cerveseria?
FILLA 1: A la cerveseria? Molt bé… Llavors jo no m'ho explico.
FILLA 2: Jo m'encarregaré de tot. Ja veuràs.
FILLA 1: No entenc mai res.
FILLA 2: Com se diu?
FILLA 1: Qui, ell? Pere.
FILLA 2: Cadascú té el seu pla concret per al dia de demà.
FILLA 1: Un sol invisible se'ns posa a les espatlles, i el nostre interès és arribar-hi ben aviat. Això, no cal dir-ho.
FILLA 2: Que la ment reaccioni i la il·luminació es produeixi, així ho espero.
FILLA 1: De passada, diu que no és mai tan feliç com quan m'espera.
FILLA 2: Li agrada de xiular per a ell mateix?
FILLA 1: Tu ets pràctica a la teva manera.
FILLA 2: Jo? Per més que obro els ulls no ho veig. ¿De qui sóc?
FILLA 1: Jo, al contrari: vull aconseguir de trobar-lo com l'espero.
FILLA 2: Anem: en marxa! Hem de completar el recorregut.
FILLA 1: (Assenyalant cap a l'esquerra). Mira quin cavall blanc ferit! (Surten per l'esquerra. Pausa. Entren per la dreta l'ADMINISTRADOR i el JOVE, que enrotlla uns plànols i se'ls posa sota el braç)."

(Fragment d' "El comte Arnau", dins Teatre complet: poesia escènica, vol. 2)

* * *

ACTE PRIMER

"Habitació blanca. El personatge primer va traient pomes d'una caixa; les examina i separa les dolentes de les bones, que va deixant damunt una taula. El personatge segon està dret al seu costat, mirant-s'ho.

HOME PRIMER: No, no han portat encara el diari.
HOME SEGON: Si no se'ls estira pels cabells…
HOME PRIMER: Sempre hem d'estar a punt de dormir, si convé, sota els arbres.
HOME SEGON: Canten mentre fan les coses.
HOME PRIMER: ¿Deures, amb aquestes calamitats?
HOME SEGON: Els pollastres no tenen instint teatral.
HOME PRIMER: És com recollir a la quitxalla les bengales.
HOME SEGON: Que n'hi ha bastants, que n'hi ha bastants.
HOME PRIMER: Doncs vés i digue-ho.
HOME SEGON: No sempre els brodats falsegen el que cobreixen.
HOME PRIMER: Jo opto per la circulació de la sang.
HOME SEGON (riu): Tu ets, Valentí, d'una credulitat total.
HOME PRIMER: Gràcies, Felip!
HOME SEGON: Jo no sóc d'aquesta planta.
HOME PRIMER: El qui vol aparentar un peu petit, no tenint-l'hi, paga cara la seva vanitat amb ulls de poll i durícies.
HOME SEGON: A tu, Valentí, les actrius et toquen el cor.
HOME PRIMER: Doncs un l'altre dia em deies que era endurit i mecànic…
HOME SEGON: Senzillesa i bon gust, Valentí, senzillesa i bon gust; ve-t'ho aquí, tot el que cal.
HOME PRIMER: Ben net que vaig.
HOME SEGON: Ui!, ¿i et talles les ungles en punta?
HOME PRIMER: I des que em llevo que em pentino.
HOME SEGON: Així mateix és com les dones s'embelleixen.
HOME PRIMER (s'eixuga el front): Ui! endavant amb el meu treball. (Pausa) Són tan iguals totes les porteres que he conegut… A les dones madures, els faig pronunciar "bigoti". Es tornen vermelles.
HOME SEGON: I això et porta bona sort?
HOME PRIMER: No sóc ningú.
HOME SEGON: I on aniràs ara?
HOME PRIMER: No ho sé. A veure l'escuma del mar contra les negres roques.
HOME SEGON: Jo prefereixo veure les barques, com remen.
HOME PRIMER: És un seient diferent.
HOME SEGON: Però als ninots per a espantar ocells no els he tingut mai llàstima.
HOME PRIMER (per la poma que té a les mans): Aquesta sí que està malament. Macada: mira.
HOME SEGON: Cada dia tens més mal geni.
HOME PRIMER: No sabent ballar, no m'agrada estar amb els qui ballen. (Tus).
HOME SEGON: La guineu s'escanya!
HOME PRIMER: Gràcies! No hi ha moros a la costa.
HOME SEGON: Les primeres cartes que em va escriure la meva dona eren les mirades que em donava.
HOME PRIMER: I tu, què?
HOME SEGON: No es notava la mà immòbil. Fingia distracció, però me la donava. Sí, me la donava.
HOME PRIMER: Quin pollastre que estàs fet, Felip!
HOME SEGON: Exigir una prova, jo diria, és declarar-se vençut.
HOME PRIMER: No sé pas com t'ho fas perquè els gegants et robin!
HOME SEGON: No fent el titella.

L'HOME PRIMER para un moment i se'l mira.

HOME SEGON: M'entens? Tres i quatre després de dues i una. La naturalesa ho ensenya.
HOME PRIMER: Sí, sí; però així i tot hi ha molts homes perruquers…
HOME SEGON: Pots veure com jo no dormo mai dins una caldera.
HOME PRIMER: Poques llavors es troben en una caldera.
HOME SEGON: Doncs, aleshores, ¿tu què vols?
HOME PRIMER: Ja sé que no pretenc de fer arribar cap missatge.
HOME SEGON: Valentí. em sorprenen aquestes repeticions. (Pel que fa). ¿Ja et convé això?
HOME PRIMER: Ja veus que no vaig gaire de pressa.
HOME SEGON: ¿Quina serà la pròxima pregunta que em faràs?
HOME PRIMER: Què dius, Felip?
HOME SEGON: Que no la vull amb trenes.
HOME PRIMER: Avui encara haig d'esmorzar.
HOME SEGON: És ridícul que una persona vella presumeixi de jove.
HOME PRIMER (riu): Jo sempre em retiro del ball abans que surti el sol.
HOME SEGON: Doncs a mi no em fa res mostrar-me a la llum del dia.
HOME PRIMER: El vestit i els diners han d'estar en harmonia.
HOME SEGON: Trobo que avui t'escolto molt.
HOME PRIMER: Bah! Si a tu t'agrada! Sempre et lamentes, sembles un orgue.
HOME SEGON: I tu tampoc no vas gaire lluny d'aquells que funden la 'veritat' en una estàtua.
HOME PRIMER: Un ram de flors no és un discurs."

(Fragment d'Or i sal, 1959, dins Teatre complet: poesia escènica, Vol. 3)

* * *

I

LA RECERCA

"L'espectador amb un acompanyant, que li dóna instruccions, visita cinc cambretes a les quals hi arriba per un corredor, exceptuant les dues últimes, que es comuniquen per una porta.

PRIMERA HABITACIÓ
Només il·luminat per un fanal d'oli, que hi ha damunt una taula, l'espectador s'ha de mirar en una cullera polida.

SEGONA HABITACIÓ
ACOMPANYANT: (Damunt una tauleta unes ulleres amb un sol vidre. Mentre l'espectador amb els ulls tancats passa un mocador pel cèrcol buit). Al Caire, cap a la banda de les piràmides.

TERCERA HABITACIÓ
Damunt un vetllador una joguina de llauna, de corda, una ampolla de conyac i dues copes, una amb aigua. Abans de començar, l'ACOMPANYANT dóna corda a la joguina i la deixa cap per avall. La joguina funcionant, l'espectador ha d'omplir de conyac la copa buida i beure's l'aigua.

QUARTA HABITACIÓ
Foscor completa.
ACOMPANYANT: (Amb un llum de butxaca enfoca un penjarobes que penja del sostre). Preneu un ocell d'una gàbia qualsevol i us desapareixerà de les mans inexplicablement. (Fa llum més a la dreta damunt el cap d'un VELL assegut).
VELL: No. Trauré per la boca una gran quantitat de cintes.
L'ACOMPANYANT enfoca de passada la inscripció LA DONA ARANYA escrita a la paret.

CINQUENA HABITACIÓ
Damunt la taula, un full de paper amb un rellotge de butxaca posat a l'angle superior dret. El paper diu:

A. No us amargueu la boca posant-vos-hi fulles d'arbres.
B. Els lleons reculen i mouen la cua.
C. Jo em retiro darrera el sofà."

("Postteatre. Accions espectacle", dins Teatre complet: poesia escènica, Vol. 3)

* * *

LA LECTURA

"El públic entra en una sala gran que comunica amb dues habitacions. Totes les portes tancades. l'ACOMPANYANT obre la primera porta.

I
De la sala estant el públic veu a primer terme quatre personatges immòbils vestits de la manera següent: el PRIMER, mallot blanc i un flexible posat; el SEGON, mallot blanc amb pantalons, sabates i flexible; el TERCER, vestit de carrer sense americana; el QUART amb el vestit complet.

PERSONATGE I: Pa…
PERSONATGE II: Par…
PERSONATGE III: Parai…
PERSONATGE IV: Paraigua.

L'ACOMPANYANT tanca la porta. Ara, darrera, a l'entrada de la sala, un PRESTIDIGITADOR, de frac, amb les mànigues arremangades, pren un joc de cartes d'un vetllador, l'obre i s'atansa a un espectador.

PRESTIDIGITADOR: Voleu triar una carta, si us plau?… ¿Quina carta és?… La sota d'espases?… Molt bé… Poseu-la vós mateix al bell mig del joc. Gràcies! (Escarteja).
AJUDANT: (Arriba) On és l'ampolla d'aigua de mar?
PRESTIDIGITADOR: És enterrada.
AJUDANT: I el cor de cera?
PRESTIDIGITADOR: No! (Obre el joc de cartes en ventall. Totes les cartes són sotes d'espasa).
AJUDANT: (Tornant-se'n). Ai! Au! Adra!

El PRESTIDIGITADOR agafa un paraigua de damunt el vetllador i l'obre: un putxinel·li –un negre– apareix cap per avall, suspès per uns fils, al mig del paraigua.

PRESTIDIGITADOR: (Pren un llibre i una agulla de picar). Senyores, senyors… Els documents que manegem al fons dels objectes encara no són una cosa gaire madura. (Tot presentant el llibre tancat i l'agulla de picar) ¿Voleu clavar aquesta agulla entre dues pàgines qualsevol del llibre? Molt bé… (Aixeca el llibre tancat). No intentaré pas de reproduir el gir de la terra al voltant dels astres o d'establir la velocitat de la lluna damunt un llibre de miralls. D'altra banda, la idea d'embruixar amb una agulla és tan antiga com el sol. (Dóna el llibre a un espectador). Llegiu, però molt baix, la pàgina assenyalada pel senyor… (El PRESTIDIGITADOR es distancia i recita el text de la plana).

II
L'ACOMPANYANT obre la segona porta i fa passar el públic a l'habitació. Un VELL assegut té la mà esquerra damunt una taula, amb una A escrita amb tinta al metacarp. Pausa. Aixeca la mà a poc a poc i deixa al descobert damunt la taula una ploma d'ocell."

("Postteatre. Accions espectacle", dins Teatre complet: poesia escènica, Vol. 3)

* * *

COLOMBINA

"Foscor. Gradualment s'encenen els llums. A l'esquerra, una escala de mà recolzada damunt el fons, que és tot blau. Pausa. Entra Arlequí amb un gall als braços; puja l'escala i desapareix per les bambolines.

Baixa el teló blanc. Pausa. D'esquerra a dreta Pierrot fa una passada tot traçant amb un carbó una línia de punts horitzontal damunt el fons.

S'aixeca el teló blanc. Fons blau amb l'escala. Pausa. Reapareix per les bambolines Arlequí amb el gall; Baixa per l'escala i travessa. Gradualment s'apaga la llum fins a la foscor total.

TELÓ

("Troupe", dins Teatre complet: poesia escènica, Vol. 5)

* * *

IV
El METRE

Música. FRACAROLI agafa un metre plegable de fuster i tot plegant-lo i desplegant-lo fa un seguit de figures: un gos guardià, una oca, una serp, una llebre, un gos coniller, un peix, una sariga, una cigonya, una garça, un camell, un cangur, una girafa. Finalment fa la silueta d'una casa i diu: I aquesta és la casa on viuen tots els animals.

V
EL DAU

FRACAROLI: La calamitat és molt antiga. Senyors: porto l'ull d'un ocell embolicat amb un tros de paper. (De la butxaca esquerra de l'armilla, en treu un dau negre amb els punts blancs i se'l torna a desar). El que és jo, m'he donat un cop de martell al dit gros. (En mostra un, el doble de gros, a la butxaca dreta dels pantalons). I és que les pedres tenen a l'interior una altra pedra que sona com un cascavell. (Un dau diminut a la butxaca dreta de l'armilla). Però jo no vull cansar més el vostre esperit; us en dono paraula (Se'n treu un d'enorme de l'infern del frac). Em dol que no hi hagi àguiles!

("El gran Fracaroli", dins Teatre complet: poesia escènica, Vol. 5)