I

La vida, amor, estrena nova cara
i tu fas de la ment mirall, i si
la pau del món a fora és rajolí,
la meva amor a dintre lluna clara.

Sospito més aurores i que encara
la teva roca dolça en el camí
serà una fita que farà florir
i tempestejarà sense emmascara.

T'acostes de puntetes a qui pot
donar cristall a serenor tan nova.
Tu has obert finestres a la cova

i dringa un cascavell tot blau al got
arborador: amor endins tot prova
que ets ja floreta del meu bosc remot.

* * *

XXIX

Es mou el pensament i ets terrissera
d'amors; únicament sento com ara
la llibertat és roca que m'empara
i la ment arrecera la pomera.

Voleia que voleia la bandera.
Sempre recordes, dius, la meva cara
quan et faig que t'estimo. Ho sé, preclara
amor, tu, fletxa entre pluges, primera

llum, set del seny. Vet aquí els mots i l'aire.
Em mires ran de l'aigua i també em mira
l'amor musicador de la guspira.

Em beses dolç, com si fossis fadrina,
i el blau als cims de dins tot ho refina:
l'amor s'abranda i sóc el seu crestaire.