Els poemes i les il·lustracions de Bella Lluna et fa un petó... estan dedicats als més petits de casa, de les llars d'infants i als alumnes d'I3 de l'escola, els xiquets i xiquetes als quals es vol començar a introduir en l'escolta i la mirada d'allò que propicia un llibre i en l'acció de fer-se'l seu.

Aquesta experiència, que sovint viuen asseguts a la falda dels pares, dels avis, dels mestres, etc. que els dediquen temps, companyia i explicacions, la poden entendre pel gest càlid dels braços que els acullen, pel to de veu que se'ls adreça en mirar les il·lustracions i les paraules en comentar-los-les, per com se'ls disposa acarant-los a un llibre que per ells mateixos no poden entendre, però que sí que els arriba —i de quina manera!— a través de l'actitud, el to de veu, el contacte, el gest, etc. dels adults que els el donen a conèixer i que els aporta una vivència d'importància cabdal puix que propicia l'inici de l'aprenentatge de la lectura.

Aquesta vegada, la Bella Lluna vol donar protagonisme especial a la llengua parlada —si, en general, l'oralitat és clau, en el cas de la nostra llengua és vital— i d'ella a les imprescindibles onomatopeies. Ho fa amb aquelles que són de la llengua pròpia i que, massa sovint, sentim bescanviades per les d'altres llengües.