G. Bella lluna treu el nas... (2005)
Bella Lluna
Bella Lluna treu el nas
per darrere les muntanyes
i feliç, feliç somriu
entremig de vells pinars,
romanills i flos boscanes.
Guaita, veu al fons la vall,
just al mig, l'antic poblet
i a la plaça tot d’infants
que la miren expectants;
Bella Lluna els fa l'ullet.
Les caretes s'il·luminen,
els ullets resten oberts,
a l'instant plouen del cel
un a un milers d'estels.
Que somnien els xiquets?
Bella Lluna amaga el nas
per darrere les muntanyes
i feliç, feliç somriu
entremig de vells pinars,
romanills i flors boscanes.
Bella Lluna treu el nas
per darrere les muntanyes
i feliç, feliç somriu
entremig de vells pinars,
romanills i flos boscanes.
Guaita, veu al fons la vall,
just al mig, l'antic poblet
i a la plaça tot d’infants
que la miren expectants;
Bella Lluna els fa l'ullet.
Les caretes s'il·luminen,
els ullets resten oberts,
a l'instant plouen del cel
un a un milers d'estels.
Que somnien els xiquets?
Bella Lluna amaga el nas
per darrere les muntanyes
i feliç, feliç somriu
entremig de vells pinars,
romanills i flors boscanes.