Autors i Autores

Fina Anglès i Soronellas

Lletres a taula 2005. Restaurant Piscolabis. Amb sa mare. Fotografia: Anna Gispert.
Lletes a Taula, 2007. Restaurant Piscolabis. 1r plat: Tina.
Lletes a Taula, 2007. Restaurant Piscolabis. 2n plat: Mous[s]e.
Lletes a Taula, 2007. Restaurant Piscolabis. Postres: Joc de Taula amb aromes de punt.

F. Menú literari per als xiquets (Lletres a taula 2004, 2005 i 2007)

Tria de textos
 

1r plat: Raigs de sol irisats

Com cada matí, el senyor Macarró es llevà disposat a no perdre ni un instant. Sortí a la terrassa que donava al jardí i quedà enlluernat.
Perfecte! -es digué- tornem a tenir un bon dia. Inspirà profundament i afegí: Aquest airet tan salabrós m'anima. Sí senyor, tornem a tenir un bon dia!
Cantussejant preparà la bossa de platja: cremes solars, cremes lleus de protecció, cremes de conservació del bronzejat, cremes de matisació de color… una revista de mots encreuats, el seu llibre preferit 'Dels daurats i dels torrats' i un ventall.
En un no res passà pel menjador de l'hotel on mig esmorzà, s'adreçà a recepció a recollir el seu correu i, travessant l'espai de la piscina, arribà a la platja privada del complex residencial.
L'oneig era lleu, l'airet suau i per l'hora que era la sorra encara no estava gaire calenta ni els banyistes no l'havien envaïda.
Això promet –es digué content- i es diposà a fer allò que més li agradava d'aquest món: daurar-se!
No endebades aquesta qualitat el feia famós i volgut arreu. No com d'altres de la colla –pensava- que sempre estan blancs com la neu o amb una miqueta de res de color. A mi –seguia- em volen així ben dauradet o fins i tot torradet. I és que jo sí que sé fer bé les coses.
Ara mateix –seguia en els seus pensaments- és ben aviat i jo ja m'estic aquí a la platja prenent el sol, cosa que per molt que m'agradi també em fa passar calor i… em canso d'estar-me estiradet! Això, també ho és sacrificat! No m’ho donen tot fet a mi –es mig queixava.
La veritat és que hi tenia molta dedicació i voluntat i cal reconèixer els seus esforços, però… el senyor Macarró no pensava mai que sense el sol, ell de daurat res de res, que sense el sol, ell de torrat res de res, que sense el sol… res de res!
El senyor Macarró no pensava que encara que ell passés calor, els seus companys, aquells tan blancs que deia ell, en passaven més. Perquè ell, mal que mal, si es posava pla i estiradet ran de l'aigua, l'aire i el vent el refrescaven de cap a peus i per fora i per dins, però els altres companys, aquells tan blancs segons ell, ni fent-ho així no es podien refrescar gaire, per no dir gens.
Així és que aquell dia, el sol cansat de tant de sentir el senyor Macarró content del seu daurat sense que mai, ni una sola vegada, pensés a donar-ne les gràcies a ningú, es va dir:
-Doncs ara ja ho veurà aquest cregudet! Me les enginyaré per a fer que alguns dels meus raigs siguin de molts colors. I, després de molt de pensar i de demanar ajuda a l'Arc de sant Martí, van començar a il·luminar la terra tot de raigs de sol amb espurnes de colors: verd, vermell, carbassa, groc intens, groc ataronjat… i el món: muntanyes, valls, mars, oceans, platges, carrers, terrats, celoberts… tot es va omplir de raigs de sol de mil colors.
El senyor Macarró es va quedar bocabadat i sense saber què dir allí, ran de mar, veient aquella meravella.
I a uns pescadors que endarrerits tornaven de pescar, el sol, a mena de divertiment, se’ls va enredar amb els raigs a les xarxes i n’arribaren ben carregats a port.
La notícia va córrer per tota la ciutat; el senyor Macarró va començar a pensar que potser el seu daurat ja era una cosa passada a la història i la veritat és que mitja ciutat s'adreçà al port per demanar als pescadors trossets de raig de colors i l'un se'ls passà a l'altre i molts els compartiren tant i tant que encara avui se'n poden veure, i encara avui se'n sent parlar, i encara avui se'n poden demanar.
 

* * *
 

2n plat: No és la forma el que importa

No és la forma
el que importa,
ni la raça,
ni el color.
El que compta,
no hi ha dubte,
és conèixer
l'interior.

Si un gelat pot ser de bola,
una barra, un pastís,
un de pal que ens enamora
o de glaç que ens gela els dits,
i és gelat sigui com sigui
benvolgut i distingit,

què hi farà que ells es presentin
despullats o mig tapats
morenets, quasi daurats,
fatigats de tant tombar
i deixar-se afalagar
per complaure els convidats?

Així doncs,

Aquí tens el segon plat
ben guisat o arrebossat;
si no hi claves mossegada
ja veig que ets a la vesprada
sens tan sols trobar-hi el rastre
com si fossis mig sapastre!

Però jo vull ajudar-te
i quatre coses explicar-te:
Sempre es lleven de matí,
van picant d'allà i d’aquí,
són famosos com els astres
i és que al món hi ha molts …
 

* * *
 

Postres: El 3or de la piràmide
Als xiquets tenaços

Anar-hi.
 

* * *
 

Mous[s]e

Estigues atent!
Vigila al voltant!
N'hi ha molts per aquí:
s’estan amagant

rere les cortines,
al fons dels racons,
sota de les taules,
als llocs més pregons!

Cansats de pantalla,
de clics, de cursors,
farts, tips i avorrits
dels ordinadors,

ells cerquen un parc
on tinguin un nom,
com d'altres companys
famosos al món(1).

O, un lloc on tots junts
es puguin estar
i com als vells temps
formatge menjar.

I on de tant en tant,
amb un mirallet
algú que els estima
els faci l'ullet(2).

Si els vols veure ja
només et cal fer
el que tot seguit
jo t'explicaré.

Abans t'he de dir
que de nit s'aprèn,
la de Sant Joan(3)
que màgia desprèn.

Però ho intentarem
i a veure si així
ara aconseguim
de fer-los sortir.

Us poseu en fila,
junts tots els xiquets,
i, xiulant molt fort,
camineu ben drets

per dins de les cases,
a fora, als carrers,
passejos i places,
per pobles sencers.

I així actuant
com a Hamelí
proveu si al darrere
ve algun ratolí.

(1) Es refereix al ratolí més famós del món Mickey Mousse.
(2) Refereix el joc de "Fer la rateta" o projectar un raig de sol a través d'un mirallet en una paret, la cara i els ulls d'una persona, belluguejant i enlluernant per cridar-li l'atenció.
(3) La Nit de Sant Joan s'inicien els ensinistradors o mestres de rates que tenen el do de cridar-les xiulant.
 

* * *
 

JOC DE TAULA amb aromes de punt

Sé molt bé que jo estic fet
per distreure i per jugar
però em marejo quan alguns
no em paren de remenar.

Ara em giren, ara em tomben
com si no vegessin clar
que no em passa res d'estrany
si sóc negre i també blanc.

Fer clec-clec és el meu dir,
i estar dret i ben callat
forma part del meu destí
de company i aliat.

Però tremolo quan m'agafen
i m'aixequen ben amunt
per picar deixant-me anar
a la taula per fer un punt!

Per això, ara us vull dir
a tots els que sou aquí
que m'agrada de jugar
a inventar jocs de pensar.

Comencem per barrinar
quina fitxa jo vull dir
si de pista us puc donar:
doble mot dels d'afirmar. 6-6

I si en canvi us porto un te,
just a l'hora i al seu punt,
quina fitxa heu de cercar
per poder-la endevinar? 5-1

Seguirem amb un esport
molt anglès i elegant:
cal portar una raqueta
i jo, fitxa, sóc el camp. 0-0

Ara toca veure-hi bé,
observar i escorcollar:
sóc tot ulls per decobrir
com em mires sempre a mi. 1-1

I ara una altra variada:
semblo el pol del tot gelat,
sens pingüins ni cap trineu
i, una piga o un forat. 0-1

Tot seguit m'heu de sumar
dos trams en diagonal:
dono sis i em puc partir,
repartir-me per igual. 3-3

I si jugues a unir
de biaix tres punts creuats,
dues aspes de molí
sortiran als meus terrats. 5-5

D'una part, sóc com la llet
i de l'altra tan pigada
que entre un i altre extrem
vaig pel món descompensada. 0-6

Dues parts em sumen tres,
tant sóc doble com meitat
i és tan fàcil d'escatir
que no em queda res per dir. 2-1

Finalment, per acabar,
una fitxa vull cantar
toca el dos, sentim a dir
quan el tres ja no és aquí. 2-3