Una duna que és molt viva

Una duna que és molt viva
treu el cap dels Muntanyans
deixa enrera el sòl d'argila
les maresmes, els salats.

Gira i tomba, al cel s'enfila;
s'enrialla amb el llevant
que du sal molt cristal·lina
i pessigolles va buscant.

És sorrenca i belluguina;
just arriba al punt més alt
baixa dret fins a l'antina
de bracet amb el terral.

Una duna que és molt viva
vol tothom embadocar
el Roquer, els Munts, la vila
tots l'hauran de contemplar.

Ella sap ser presumida
i als amics fer disfrutar
bella duna, bona amiga,
fes a tots enriallar.