"Des de la publicació l'any 1975 del volum de català de la col·lecció «Teach Yourself Books» (Londres, Hopper and Stoughton), escrit per Alan Yates, que no es publicava cap gramàtica del català en anglès dirigida especialment als estudiants de català com a segona llengua. Vint-i-quatre anys després, un lingüista teòric, Max Wheeler (Universitat de Sussex), un professor que imparteix gramàtica catalana a estudiants avançats de llengües, el mateix Alan Yates (Universitat de Sheffield), i un professor nadiu, Nicolau Dols (Universitat de les Illes Balears), tal com ells mateixos es defineixen, presenten Catalan: A Comprehensive Grammar (d'ara endavant, CCG), una obra on es descriuen de forma sistemàtica i acurada la morfologia i la sintaxi del català estàndard actual i que ha estat pensada amb l'objectiu d'esdevenir una de les principals eines de suport per als estudiants de català com a L2 i per a totes aquelles persones per motius personals o professionals estiguin interessades a conèixer el català que es parla i s'escriu en un registre educat més o menys formal."

(Amadas Simon, Laia: "Wheeler, Max W., Alan Yates i Nicolau Dols: Catalan: A Comprehensive Grammar", Llengua & Literatura (Barcelona), núm. 12, 2001, p. 496-501)

* * *

"Desde hace poco tiempo asistimos a una revisión del modernismo literario catalán que comporta, necesariamente, una reinterpretacjón del «Noucentisme». Joaquim Molas, como «Chef-de-file», dio algunas pistas, y han seguido principalmente Marfany, Valenti y Castellanos. Ya comenté el carácter de revulsivo y el desplazamiento de ciertas coordenadas críticas, muy arraigadas, que significa «Aspectes del Modernisme» de J. L. Marfany. Este apologista, incisivo e incómodo, de un movimiento multiforme —a veces informe— y con tantas implicaciones estético-semánticas encuentra un complemento en la obra reciente de un joven profesor inglés, Alan Yates, ecuánime, más académico que Marfany, y que no tiene el álgebra de las clases como elemento decisivo de las transformaciones o posiciones literarias. Yates maneja la bibliografía cultural catalana de los últimos cien años con la misma competencia y sagacidad que los historiadores coetáneos del país. En su libro «Una generació sense novel·la?» (Edicions 62, 1975), pasa por el tamiz de una visión completa de historiador crítico y teorizante el primer cuarto de siglo de nuestra cultura. Su análisis desmenuza los grandes trazos, que parecían definitivos e incluso tópicos, de otros historiadores. Para llegar a la polémica suscitada entre 1917-1925 sobre vacío que había dejado la novela, hace hincapié en la última generación de novelistas del modernismo catalán, cuyos adalides —Victor Catalá, Casellas, Bartrana, Pous y Pagés, etc.— potenciaron el naturalismo del ochocientos en sus tintes más negros («drames rurals» simboliza toda una escuela) y su obra cobró una enorme fuerza plástica y puso el acento en la riqueza idiomática como ingrediente fundamental de un realismo solanesco. Yates rehabilita ardientemente, a pesar de que su trabajo es una tesis académica, adaptada para la publicación, esas figuras en cuya obra la naturaleza recobra su protagonismo cósmico e incluso entropomorfo."

(Albert Manent: "Una generación sin novela catalana", La Vanguardia, 16 d'octubre de 1975, p. 51)

* * *

"Ens plau de donar notícia de l'aparició d'aquesta obra excel·lent, que substitueix amb avantatge la gramàtica catalana en anglès de Joan Gili, a la memòria del qual és dedicada amb tota justícia.
Els seus autors són dos professors britànics ben coneguts, Max W. Wheeler, de la Universitat de Sussex, especialista en lingüística, i Alan Yates, de la Universitat de Sheffield, especialista més aviat en literatura; els ha complementat eficaçment el mallorquí Nicolau Dolç, professor de la Universitat de les Illes Balears, que ha passat temporades a Sheffield. La intenció que els guia, i que acompleixen a la perfecció, és oferir una descripció sistemàtica de la morfologia i la sintaxi del modern català estàndard, destinada als estudiants universitaris o preuniversitaris, als mestres, als traductors i a tots aquells que s'interessen pel català. Es tracta, tal com expressen els mateixos autors, d'una intenció paral·lela a la d'una altra gramàtica igualment excel·lent, la Praktische Gramatik der katalanischen Sprache, de Jenny Brumme, professora de la Universitat Pompeu Fabra. Val a dir que, pel fet que un dels tres autors sigui mallorquí, s'hi dedica una especial atenció a les modalitats balears del català, sense oblidar tampoc de tant en tant les modalitats valencianes. Una bibliografia final ben escollida permet d'anar més enllà en el coneixement de la llengua. D'altra banda, un complet índex de mots i de matèries facilita enormement la consulta de l'obra, per la qual ens hem de felicitar i als promotors de la qual hem d'expressar el nostre agraïment."

(Bartomeu Badia: "Un manual de català per a anglesos", Serra d'Or, núm. 484, desembre del 2000, p. 107)

* * *

"Feia temps que no es publicava en anglès una gramàtica bàsica del català; el llibre del doctor Yates, Lecturer del departament d'estudis hispànics de la Universitat de Sheffield (Anglaterra), constitueix, doncs, una aportació oportuna als estudis d'aquest idioma.
El llibre segueix una orientació pràctica que té en compte les necessitats dels viatgers de parla anglesa i les dels estudiants de llengües i de filologia hispàniques —o sigui, els dos grups de lectors als quals cal una gramàtica succinta, amb uns exercicis pràctics que els permetin d'aprendre en relativament poc temps els elements essencials de la comunicació i de la lectura. Les categories gramaticals emprades i el sistema de presentació són més aviat tradicionals, i per això a l'abast de qualsevol persona que tingui unes nocions de terminologia gramatical. [...]
Cadascuna de les trenta lliçons subsegüents es divideix en unes quantes seccions de gramàtica, expressions idiomàtiques, vocabulari i exercicis. L'autor ha tingut la bona idea d'evitar les presentacions monolítiques , de manera que alguns temes més complexos es troben sovint repartits entre dues o més lliçons (per exemple, les preposicions, lliçons 8, 23 i 27; els plurals, lliçons 2, 4 i 5). Aquesta divisió permet una presentació didàctica i afavoreix l'aprenentatge gradual de cada assumpte."

(Milton M. Azevedo: "Ensenyament de la nostra llengua món enllà", Serra d'Or, núm. 206, novembre de 1976, p. 36)

* * *

"No està gens malament tenir aliats parlants de la llengua franca de l'actualitat, l'anglès, que s'hagin interessat per la nostra literatura. Alan Yates és un d'ells i com a tal se l'acaba de reconèixer amb el Premi Internacional Ramon Llull, que atorguen l'Institut Ramon Llull i la Fundació Congrés per a la Cultura Catalana. [...]
De fet, Alan Yates no és que aquest any repeteixi premi, però gairebé. El 1986, l'Anglo-Catalan Society, de la qual era director de publicacions ocasionals, va rebre el primer Premi Internacional Ramon Llull i va ser Yates l'encarregat de recollir-lo. Ara ho ha fet per mèrits personals, com a catedràtic emèrit d'estudis catalans a la Universitat de Sheffield (Regne Unit); com a estudiós de la literatura catalana moderna, amb estudis de referència –Una generació sense novel·la? i Narcís Oller: tradició i talent individual–; com a divulgador de la nostra cultura amb Teach Yourself Catalan i una gramàtica escrita en col·laboració amb Max W. Wheeler i Nicolau Dols; i, fins i tot, com a practicant d'un esport que necessita tenacitat: córrer per les muntanyes. Ho destacava ahir bromejant el seu amic i president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner, que també el va definir com un home «simpàtic» i «patriota català»."

(Ada Castells: "Alan Yates, premiat per tot", Avui, 6 de juny de 2007, p. 46)