PRIMO

El que és l'incipit o per on es comença

En nom de Déu lo Pare omnipotent, del Crist que ens redimia i de l'excels Paraclet. Au. Amén. Ja està. Que a partir d'ara ens empari la Trinitat, si existeix, si pot i si vol, ni que sigui només al llarg d'aquesta crònica on apareixeran molts homes que, a l'hora esmolada de la veritat, no van tenir la seva protecció i que avui paguen els seus pecats a l'infern o gaudeixen d'eterna benaurança al paradís.

Començo a escriure el segon dia de les calendes de juny de l'any divuitè del regnat del rei Robert, fill i hereu d'Hug dit el Capet. Ja són anys, divuit, els de Robert, rei dels francs. No sé gran cosa sobre ell. És gras com un bou, sua llard i li agraden les dones, i diuen que està casat amb tres a la vegada, com si fos un alfaquí dels ismaelites, malgrat les queixes de bisbes i fins i tot les protestes del papa Gerbert, que li ha enviat missatgers i requisitòries d'excomunió, de les quals no n'ha fet mai cap cas. Podria ser veritat, o invenció de maldients. Diuen els que hi han tingut tractes que els reis no hi són ben bé tots, que com més ens enfilem per les escales de la noblesa, menys homes virtuosos s'hi troben, i que els vicis i la vida còmoda els estoven el bon criteri, fins a convertir-los en criatures fades, sense voluntat. I quan el rei Robert es mori, podran passar ben bé cinc o sis o set mesos abans no ens arribi la notícia, i llavors tindrem tot de documents que porten la data del regnat d'un rei difunt, cosa que no pot ser i és de mal averany.

(Fragment inicial de L'any dels francs. Barcelona: Columna, 2003, p. 8)